Erhalten Sie Zugang zu diesem und mehr als 300000 Büchern ab EUR 5,99 monatlich.
Cadena de vida és una història que, com el seu nom dona a entendre, encadena una sèrie de successos aleatoris que poden semblar un garbuix de coses però que al final aquesta cadena té un sentit i una història ben construïda i amb sentit. Aquesta història fantàstica, es teixeix entre camins, muntanyes, pobles i edificis màgics…
Sie lesen das E-Book in den Legimi-Apps auf:
Seitenzahl: 65
Veröffentlichungsjahr: 2023
Das E-Book (TTS) können Sie hören im Abo „Legimi Premium” in Legimi-Apps auf:
Cadena de vida
Magí Alegre
Pròleg de Cèlia Albi Fernández
Barcelona, 2023
Primera edició: juliol de 2023
© Magí Alegre, 2023
BubbleBooks EditorialBarcelona (Spain)[email protected]
Disseny de cobertes i interiors: Grafime Digital, S. L.
ISBN: 978-84-126667-5-5
Reservats tots els drets. Queden rigorosament prohibides, sense l’autoritzacióescrita dels titulars del copyright, sota les sancions establertes a les lleis, la reproducciótotal o parcial d’aquesta obra per qualsevol mitjà o processament, compresosla reprografia i el tractament informàtic, i la distribució d’exemplars d’aquesta obraa través del lloguer o préstec públics.
ÍNDEX
Agraïments
Pròleg
Cim de les neus
El bastó
L’església i el castell
El coll
Els solars perduts
Cadena de vida
Tot és un continu
Nota de l’autor
AGRAÏMENTS
Vull aclarir que sense la inestimable ajuda de la Cèlia aquesta novel·la no hauria sortit a la llum. Gràcies per ser tan dura i insistent per tal que l’escrivís.
Per descomptat, també dono les gràcies a la Sandra per les il·lustracions que enriqueixen encara més la novel·la.
Finalment, m’agradaria donar les gràcies a totes aquelles persones que d’una manera o altra han cregut que seria capaç d’aconseguir escriure-la i, per què no, a qui mai no ho va creure, fent així que tingués més ganes d’escriure-la.
Gràcies mil, gràcies a tothom.
PRÒLEG
Hi ha llibres que parlen d’històries d’amor, d’altres d’assassinats; d’altres són assajos i altres són de ciència-ficció. El llibre que teniu entre les mans no és res de tot plegat però és una mica de tot. La literatura és rica, diversa, variada i sobretot dona cabuda a la imaginació més prolífica. Hi ha persones que tenen la capacitat de produir històries de manera que, agafant una mica d’aquí i d’allà, magistralment sorgeix una obra amb totes les característiques literàries esmentades.
“Cadena de vida” és una història que, com el seu nom dona a entendre, encadena una sèrie de successos aleatoris que poden semblar un garbuix de coses però que al final aquesta cadena té un sentit i una història ben construïda i amb sentit. Aquesta història fantàstica, es teixeix entre camins, muntanyes, pobles i edificis màgics que van donant impuls a la curiositat fins a dur el lector a un final completament inesperat.
Quan un escriptor pensa una història no pot evitar, per més que ho intenti, imaginar-la amb uns ingredients propis, del “xup-xup” de la pròpia experiència, de la vivència que l’ha dut fins al moment present. En Magí no ha defugit esquitxar amb traces pròpies aquesta magnífica història, com per exemple el món de la muntanya. Sens dubte aquella petita població, aquell refugi, la descripció d’alguna persona, són elements de la seva pròpia historia que utilitza per crear un entorn real, creïble, amb versemblança.
Una altra característica que té l’autor en aquesta narració és el llenguatge. El llenguatge que fa servir és de “collita pròpia”; col·loquial i planer per tal d’enganxar el lector fent-lo lliscar per la lectura fàcilment i ràpida. Així, tal com parla, sembla que el narrador estigui al nostre costat talment com si un conegut ens estigués explicant la història.
En definitiva, teniu a les mans una obra personal, molt vinculada a la pròpia vida de l’autor, i en sabreu més quan l’acabeu de llegir. Una història que destil·la naturalitat però també un intricat món interior i un cervell que no pot parar d’imaginar, de somiar, de resoldre complicats trencaclosques mentals i que gaudeix enormement d’una inventiva desmesurada la qual el porta a camins molt diversos i rocambolescos de vegades.
Esperem que en Magí s’animi i deslligui de nou la seva imaginació per poder seguir explicant-nos noves històries, diverses i entretingudes.
CÈLIA ALBI FERNÁNDEZ
CIM DE LES NEUS
Pip...pippip…piiiiiip…pip…pip…pip…piiiiip, són les cinc de la matinada i el maleït despertador no para de sonar. És com un trepant al cervell, te’l mires amb ganes de rebatre’l contra la paret del fons… Però avui comença el cap de setmana i és un dia molt especial, així que cal llevar-se de pressa per gaudir del dia.
Com si premés un botó i un ressort invisible em posés dret, en un tres i no res soc a la dutxa; res com l’aigua calenta per espavilar el cos i la ment; després toca visita al senyor Roca, rentar-se les mans, les dents, repassar la barba i vestir-se adequadament per a l’ocasió: posar-me un calçat adequat i un cop vestit i calçat miro de fer la comprovació pertinent, és a dir un check list, de la motxilla i la resta d’estris que he de prendre. On he d’anar són molt escrupolosos amb la seguretat i cal portar una muda de tot i seguir unes normes molt rigoroses. Quan tot està llest vaig cap a la cuina de pet per fer-me un petit entrepà i un cafè molt calent.
Surto al carrer per anar a buscar el bus per fer l’excursió –podria haver agafar el cotxe, com la resta d’amics, però prefereixo descansar a l’autobús, perquè la distància i el temps de viatge seria el mateix i d’aquesta manera m’estalvio l’estrès–. Mentre camino miro de compondre una imatge de com he arribat al dia d’avui.
Mentalment faig una repassada als fets, tinc 38 anys, estic separat de mutu acord i sense fills, sóc delineant i em va molt bé. Tinc poc contacte social, no m’amago de la gent tot i que prefereixo quedar-me en segon pla.
El fet és que avui fa dos anys que el meu millor amic Josep un dia fatídic va perdre la vida en un tràgic accident, a la muntanya del Cim de les Neus.
Els cims
Per posar-vos en context us faré cinc cèntims del Cim de les Neus:
El Cim de les Neus és una muntanya de 1.740 m situada dins de l’anell del Parc Nacional del Cabirol, que a banda de la magnífica vista de la vall no té res d’especial… MENTIDA! La muntanya està situada just als peus dels colossos, que són: el cim de l’Escut, de 3.862 m; el cim de la Rana, de 4.020 m (la veritat, no sé en què pensaven quan li van posar nom), i el cim de la Gran Mare, de 4.863 m. Rep de ple totes les tempestes que es formen al voltant dels cims, amb vents sostinguts de més de 80 km/h i temperatures de -25 ºC. Un dia tràgic una de les pitjors s’endugué en Josep per sempre.
Mentre penso en tot plegat i sense adonar-me’n ja soc a la parada del bus, on saludo els vells companys que s’alegren que per fi pugui anar a fer l’excursió. En la previsió han anunciat uns tres dies de bon temps. Parlem una estona de les excursions que tenen planejades. En Felip, el Llop i la Susana faran El gran corredor, una excursió que trenca turmells, estan molt forts. En Miquel té previst fer amb el guia la ferrada Amadeus, d’uns dos mil metres de recorregut. Els dic: “aneu molt forts” i tots esclatem a riure. Durant una estona la fem petar fins que és hora d’acomiadar-nos, els dic adeu i agafo el bus. M’assec al fons per poder fer una petita becaina i deixar la ment en blanc durant l’hora i escaig que dura el viatge fins al poble de Sant Pere el Gran.
Els cims i el camí
Un cop hem arribat al poble, d’uns 6.450 habitants i uns 786 m sobre el nivell del mar (a partir d’ara faré servir l’abreviació “snm” per indicar-ho), agafo el camí que duu al refugi del Cim de les Neus, parada obligatòria per inscriure’t al registre i agafar la ràdio per poder fer l’excursió.
El camí és d’allò més entretingut i el paisatge s’ho val, amb unes vistes impressionants del Cim de les Neus i dels colossos.
Fa un dia esplèndid, un solet que escalfa l’esperit i una brisa suau. Tot plegat convida a gaudir de l’itinerari ja que el refugi es troba a una mitja hora del poble. Puc admirar el gran bosc i el sorollós riu i a la meitat del camí faig una parada, perquè em trobo amb un pagès conreant la terra.
