La cascada embrujada (Malvarina #4) E-Book

Susanna Isern

• Herausgeber: Editorial Flamboyant
• Kategorie: Für Kinder und Jugendliche
• Serie: Malvarina
• Sprache: Spanisch

Seitenzahl: 36

Veröffentlichungsjahr: 2023

Beschreibung

Ser la Bruja de Villagrís conlleva sus responsabilidades, así que cuando me dijeron que había tres huevos abandonados en la Cascada Embrujada no me lo pensé dos veces: ¡Yo era la bruja perfecta para salvarlos! El problema era que la cascada se encontraba, ni más ni menos, que al otro lado del Bosque Encantado. Y cruzarlo es siempre una aventura… Por suerte, esta vez, contábamos con un nuevo medio de transporte que nos protegería en el camino. ¿O quizás no? Una serie de novelas infantiles donde la protagonista, Malvarina, tratará de aprender a ser bruja siguiendo sus propias normas, algo que traerá de cabeza a las tres brujas malvadas. La inocencia y valentía de esta pequeña tan poco convencional se ganará un hueco en los corazones de todos los lectores.

Leseprobe

Aquest llibre

pertany a:

Text © Susanna Isern, 2023

Il·lustracions © Laura Proietti, 2023

Direcció editorial: Patricia Martín

Edició: Clara Jubete Baseiria

Direcció d’art: Noelia Murillo

© Editorial Flamboyant, SL, 2023

Gran Via de les Corts Catalanes, 669 bis, 4t 2a, Barcelona

www.editorialflamboyant.com

Traducció del castellà de Maria Callís

Correcció de Marta Breu

Tots els drets reservats.

Primera edició: novembre del 2023

Primera edició digital: novembre del 2023

eISBN: 978-84-19401-91-5

Producció de l’ebook: booqlab.com

Llibre lliure d’emissions de CO

2

gràcies a l’acord establert amb

la Fundació Plant-for-the-Planet.

@flamboyanteditorial     edflamboyant    @EdFlamboyant

·LA CASCADA EMBRUIXADA·

Susanna Isern · Laura Proietti

Traducció de Maria Callís

T

r

i

s

t

a

n

y

C

l

i

o

T

eo

d

o

r

a

M

ol

s

a

C

o

r

n

è

l

i

a

L

i

l

a

LES BRUIXES

MALÈFIQUES

ELS MEUS

AMICS

M

a

l

v

a

r

i

n

a

I AQUESTA SOC JO!

Quan vaig tornar a Vilagrisa després d’haver derrotat les tres

bruixes malvades del Castell Prohibit, vaig armar un sarau de

por al poble amb els meus encanteris de principiant. Per sort,

però, a última hora vaig poder demostrar el meu talent i els

veïns van nomenar-me oficialment

bruixa de Vilagrisa

. Ben

aviat vaig començar a exercir com a tal, i vaig rebre la visita

de la Teodora, que es va oferir a ser la meva nova ajudant.

Però allà hi havia gat amagat i, quin ensurt!, gairebé acabem

socarrimats a la caldera de les bruixes. Afortunadament tot

va acabar bé, i des d’aquell moment vam poder gaudir d’una

vida tranquil·la (enteeesos: tranquil·la només a estones) al

poble. El que passa és que, ai!, totes les coses bones s’acaben,

i un dia vam rebre un missatge inquietant que ens va empènyer

a endinsar-nos de nou en el terrorífic

bosc encantat

.

Llegeix, llegeix…

PER ON ANÀVEM…?

11

Es pot avorrir, una bruixa? Ja era migdia i

encara no havíem rebut cap visita al con-

sultori bruixístic. Allò era molt estrany… O

potser no tant, si considerem que els gos-

sos del poble havien ofert una serenata

d’udols i lladrucs tota la nit, i no havia po-

gut aclucar l’ull ningú. I què ho feia, que

lladruquegessin així? Enteeesos, m’has en-

xampat. Havia anat a donar-los mandon-

guilles per sopar, i en preparar-les hi havia

afegit, per error, essència de cagalló de co-

torra. Però no ho diguis a ningú, eh? Que la

meva reputació a Vilagrisa se’n ressentiria.

SENYALS DE FUM

12

El cas és que aquell matí vaig decidir que

mataria el temps intentant domesticar la

Dèbora. Ja la coneixes, oi, la Dèbora? És la

flor carnívora i cantaire del meu jardí. Té

el mal costum de devorar tot el que se li

apropa i, és clar, els veïns que em venien a

visitar estaven cada cop més esverats.

I és que la Dèbora havia devorat pilo-

tes de bàsquet, peces de roba, bosses i fins

i tot una cadireta per a nadons que, per

sort, en aquell moment era buida. I des-

prés a la nit tot eren laments: li agafava un

mal de ventre terrible i jo havia de córrer a

auxiliar-la.

Havia de trobar-hi una solució i, com

que amb ella la màgia no funcionava, se’m

va acudir que provaria la tècnica dels do-

madors de lleons. Al capdavall, la Dèbora

era tota una fera!

FLORS

CANTAIRES

ENTONANT UNA

CANÇÓ ATERRIDORA

CAP DE LA

MALVARINA

(FINS AL FONS

DE TOT)

RATOLINETS

CONTEMPLANT

L’ESPECTACLE

Continuava ficada en aquella cova fosca

i pudent quan, de cop, em va semblar que

sentia crits.

Vaig sortir com vaig poder de la gargame-

lla de la Dèbora i vaig veure que en Tristany

s’acostava corrents donant el crit d’alarma.

Foooc!

Foooc!

De feia temps, i a petició seva, en

Tristany s’havia convertit en el guardià del

poble. El problema era que cada dos per

tres se n’anava a la cuina a picar alguna

coseta, i que cada cop que menjava ni que

fos un trist cacauet havia de fer una llarga

capcinada… Ras i curt: que semblava més

un client d’un hotel de luxe que el guardià

abnegat del poble.

16

En un tres i no res, la Lila, la Teodora i jo

ens vam plantar a l’observatori d’estrelles

per descobrir què havia fet que en Tristany

estigués tan alterat.

—Guaiteu! S’ha incendiat el bosc en-

cantat! —va cridar mentre assenyalava cap

al bosc amb una ungla llarga i bruta.

Però l’única cosa que podia distingir era

una lleu fumarel·la que s’aixecava en la

llunyania.

—Hem d’anar a apagar l’incendi!