Malvarina. Bruixa en pràctiques E-Book

Susanna Isern

• Herausgeber: Editorial Flamboyant
• Kategorie: Für Kinder und Jugendliche
• Serie: Malvarina
• Sprache: Spanisch

Seitenzahl: 39

Veröffentlichungsjahr: 2022

Beschreibung

DE BRUIXA no n'és qualsevol. De bruixa EN PRÀCTIQUES, tampoc. Segur que saps que la majoria de bruixes viuen en tètriques cabanyes ocultes en les profunditats dels boscos i dels pantans. Una bruixa de bo de bo és la que s'amaga entre arbres gegantins, recull plantes i bolets en llocs secrets i fa pocions màgiques en la solitud de les nits sense lluna. I, saps què? Jo m'hi volia assemblar.

Leseprobe

Aquest llibre

pertany a:

Text © Susanna Isern, 2022

Il·lustracions © Laura Proietti, 2022

Direcció editorial: Patricia Martín

Edició: Roser Macià i Paula Esparraguera

Direcció d’art: Heura Martos

© Editorial Flamboyant, SL, 2022

Gran Via de les Corts Catalanes, 669 bis, 4t 2a, Barcelona

www.editorialflamboyant.com

Traducció del castellà de Maria Callís, 2022

Correcció de Marta Breu

Tots els drets reservats.

Primera edició: novembre del 2022

Primera edició digital: novembre del 2022

ISBN: 978-84-19401-41-0

Producció de l’ePub: booqlab

@flamboyanteditorial

edflamboyant

@EdFlamboyant

·Bruixa en pràctiques·

Susanna Isern · Laura Proietti

Traducció de Maria Callís

LES BRUIXES

MALÈFIQUES

T

r

i

s

t

a

n

y

o

g

r

e

C

l

i

o

T

r

i

s

t

a

n

y

n

e

n

M

ol

s

a

C

o

r

n

è

l

i

a

L

i

l

a

ELS MEUS

AMICS

M

a

l

v

a

r

i

n

a

I AQUESTA SOC JO!

Hi, hi, hi!

BRUIXA

EN

PRÀCTIQUES

Ah, sí, just per la part més interessant: quan vaig

derrotar les malèfiques Cornèlia, Clio i Molsa i

vaig tornar a Vilagrisa convertida en bruixa.

No sé si recordes que vaig visitar el castell

tenebrós on vivien les trigèmines, i que em van

fer classes de màgia. Tot i que les coses no van

sortir com elles s’esperaven, jo vaig complir

el meu somni. I vaig fer nous amics! La Lila, la

meva conilleta fidel, i en Tristany, un nen que

feia anys que vivia en un cos d’ogre, el malefici

del qual vaig poder trencar. Mola, oi? El cas és

que, un cop al poble, vaig entendre que havia

d’aprendre a fer servir la màgia, i vaig penjar

un cartellet a la porta de casa que deia:

«

Bruixa en pràctiques

». No sempre l’encertava,

i volia que els veïns fossin comprensius.

El que no podia ni sospitar és que les coses

anirien així… Llegeix, llegeix…

PER ON ANÀVEM?

10

11

Quantes bruixes coneixes? Segur que saps

que la majoria de bruixes viuen en tètri-

ques cabanyes ocultes en les profunditats

dels boscos i dels pantans. Sí, ja sé que les

trigèmines de Vilagrisa vivien en un castell.

Eren de casa bona, les paies! Però creu-me:

eren l’excepció que confirma la regla. Una

bruixa de bo de bo és la que s’amaga en-

tre arbres gegantins, recull plantes i bolets

en llocs secrets i fa pocions màgiques en la

solitud de les nits sense lluna. I saps què?

Jo m’hi volia assemblar. I per això vivia a…

la Caseta Malva!

LA CASETA MALVA

12

FUTUR

LABORATORI

DE MÀGIA

OBSERVATORI

D’ESTRELLES

Tètrica?

I ca! En realitat,

violeta i molt bufona.

Amagada a les

profunditats del bosc?

Bé, en un revolt del

poble i amb vistes a una

arbreda. Per alguna

cosa es comença!

A prop de llocs secrets per

collir-hi bolets i plantes?

M’estimo més anar directament

a l’herbolari de Vilagrisa.

Molt més pràctic, on vas a parar!

13

Entesos, entesos: no es pot dir que la

meva fos la típica cabanya de bruixa vella i

malèvola. Però ja saps que jo soc una brui-

xeta una mica particular; a més, no m’ho

pots negar: la Caseta Malva és superguai!

Com? Què dius?, que no ho veus clar? Au,

passa, vine cap al jardí. Comprova-ho amb

els teus propis ulls.

JARDÍ

DE FLORS

CANTAIRES

ARBRE

DE LA LILA

Solitud?

Gairebé, però no del tot:

sempre m’acompanyen en Tristany

i la Lila. Són una mica estranyots,

però són bona gent.

Et presento les

flors cantaires

: en diem

així perquè quan surt el sol canten a cor

fins al vespre. Són el meu despertador i,

encara que no els agradi gaire, també el de

molts dels veïns.

Aquestes flors van ser una de les prime

-

res coses que vaig encantar, però l’encanteri

no em va acabar de sortir rodó. (Bé, he de

reconèixer que els següents tampoc gaire…)

Alerta, perill!

Sempre diu mentides. No es

recomana que hi jugueu al

«M’estima o no m’estima».

DÈBORA

MARGARIDA

Totes sabien obrir la boca, però n’hi ha-

via una que no ho feia per cantar, sinó per

menjar. Es deia Dèbora i era…

una plan-

ta carnívora!

En Tristany s’asseia amb les

flors per tocar-los el violí. Potser et pen

-

ses que ho feia per acompanyar-les men-

tre cantaven, però no: en realitat era per

amansir la fera. La Dèbora ho devorava tot!

Tant si era un entrepà de fuet com si era

una sola de sabata!

A més de cantar, ronca.

Les aparences enganyen!

Els pètals li fan pudor de peus.

PETÚNIA

ROSETA