Erhalten Sie Zugang zu diesem und mehr als 300000 Büchern ab EUR 5,99 monatlich.
- Herausgeber: Editorial Kohelet
- Kategorie: Gesellschafts- und Liebesromane
- Sprache: Spanisch
Col·lecció de relats escrita per la professora Lydia Carrillo Solís. Per a lectors a partir dels 10 anys. Lydia Carrillo Solís (1983), va néixer a Granada i treballa com a professora de llengua i literatura espanyola. Té diversos llibres escrits pensant en els seus alumnat, que ens porten a connectar amb diferents ciutats i personatges, i sobretot amb el cor.
Sie lesen das E-Book in den Legimi-Apps auf:
Seitenzahl: 49
Veröffentlichungsjahr: 2025
Das E-Book (TTS) können Sie hören im Abo „Legimi Premium” in Legimi-Apps auf:
0,0
Bewertungen werden von Nutzern von Legimi sowie anderen Partner-Webseiten vergeben.
Legimi prüft nicht, ob Rezensionen von Nutzern stammen, die den betreffenden Titel tatsächlich gekauft oder gelesen/gehört haben. Wir entfernen aber gefälschte Rezensionen.
Ähnliche
El faroner de Praga
i altres relats
Lydia Carrillo Solís
Editorial Kohelet
Derechos de autor © 2024 Editorial Kohelet
Copyright © 2024 Editorial KoheletTítol original: El farolero de Praga y otros relatosPrimera edició en Editorial Kohelet: octubrbre de 2024Copyright del text ©Lydia Carrillo SolísCopyright de la traducció al català ©Gerson Hernández Arizo Drets reservats per totes les edicions:© Editorial KoheletC/Circunvalación Encina 23, 7 C18015 Granada (Espanya)E-mail: [email protected]: 978-84-129534-2-8Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra sols pot ser realitzada amb autorització dels seus titulars, tret d’excepcions previstes per la llei. Dirigiu-vos a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics, www.cedro.org) si vos cal fotocopiar i escanejar algun fragment d’aquesta obra.
Contenido
Página del título
Derechos de autor
Pròleg
Tomàquets tristos
Leotards grisos per l’escola
L’home que fugia de la seva ombra
El faroner de Praga
El vestit mariner
Històries d’un mort qualsevol
L’aigua dels tolls
Diego, el pastisser dels somnis
L’ànima del piano
Una cuca de llum al meu jardí
Per què serveixen les pigues
Una vulgar sirena
El sabater de cors
La libèl·lula que bevia de la lluna.
Ballem damunt la seva tomba
En un castell impossible
Els rellotges aturats
Guia d’activitats
Pròleg
De sobte el llibre es va obrir i de les seves pàgines es van vessar gotes de pluja, antics amors, dies de riures i nits de llàgrimes, el llibre era allí, esperant a ser llegit, a caminar sobre les seves pàgines, com quan l’ànima vesteix el vestit de la carn per sentir la vida.
El nen el mirava ansiosament, als seus peus un veler de joguina, al seu cabell el vent bufava esvalotant pensaments.
I va decidir ficar-se a les seves pàgines i endinsar-se en aquest nou món que semblava estar telefonant-li a crits. I així va ser absorbit per aquell llibre que semblava esperar-lo impacient.
Marco caminava tranquil·lament pel pont de la imaginació, els seus passos al principi lents i una mica tímids, es van anar accelerant, no volia deixar d’explorar ni una sola sendera i va decidir començar pel que més flors tenia. Les roselles el van saludar amb reverència, les tulipes el miraven altives i les roses, amb la seva embriagadora fragància van acabar per conquistar el seu cor.
El sol somreia al lluny i els núvols es van obrir per donar-li pas, aquesta sendera estava alta, però es sentia capaç de grimpar-lo, Marco pujava valentament els esglaons a la recerca d’emocions, de grans aventures i en arribar al darrer esglaó davant d’ell es va obrir una porta:
—Passa Marco, si t’has atrevit a arribar fins aquí significa que has estat triat. Asseu-te en aquest núvol i espera, mentrestant, pren aquest paraigua, el necessitaràs per resguardar-te de la pluja.
Marco va obeir aquella veu harmoniosa, va prendre el paraigua i el va obrir, però es va sorprendre en veure que la pluja no portava aigua, sinó que venia acompanyada de paraules, hi havia paraules vessades pertot arreu, lletres de colors per tots llocs jugaven i voletejaven per sobre del seu cap.
Marco va tancar el paraigua i quan va voler adonar-se estava plegat de paraules pertot arreu.
—Tria les teves, va tornar a escoltar aquesta veu harmoniosa.
Totes les paraules li semblaven al·lucinants, totes eren atractives, totes podien conduir-li a llocs increïbles.
«Allà baix he deixat el meu petit vaixell de joguina. El meu somni seria navegar amb ell», va pensar.
I llavors totes les paraules es van tornar blaves: vent, vela, onatge, coberta, mar, llibertat!
Marco es va pujar en aquesta última paraula i va començar el seu viatge per l’Oceà.
Muntat al seu veler va descobrir les més belles illes i va conèixer gent de totes les cultures, sorres blanques, vermelles, negres, pedres precioses, tresors amagats, el llibre obria les seves pàgines davant d’ell i Marco es deixava captivar per tot el que veia.
Marco es va convertir en el capità d’un gran vaixell, va naufragar enmig d’una mar fosca, va parlar amb la lluna i va aconseguir arribar fins ella, va arribar a platges desertes plegades d’estrelles.
Les fulles del llibre volaven entre els núvols, cada fulla una història, cada paràgraf una vivència.
En arribar a l’última es va quedar adormit, el viatge havia estat tan intens que estava esgotat.
Abans de tancar els ulls va poder distingir un poblet amb cases de colors, la gent semblava estar feliç allí, era un bon lloc per descansar.
Aquella nit es van relliscar moltes lletres des del cel, les estrelles, la lluna, els núvols, totes van aparèixer al matí següent en la coberta del seu vaixell. Marco es va aixecar alarmat, era necessari que tot tornés al seu lloc, així que va pujar al cel i amb molta paciència va col·locar un per un cada núvol i cada estrella, mentre escoltava la història que cadascuna havia d’explicar-li.
El noi va tornar al seu vaixell però ja no era un gran veler en alta mar sinó un petit vaixell de joguina. Marco va tancar el llibre amb nostàlgia i aquell mateix dia va decidir que volia aprendre a llegir.
Tomàquets tristos
L’olor de tomàquet penetrava per tots els racons, l’àvia s’estava tot el dia fent pots de conserva, els nens mentrestant jugàvem aliens a les preocupacions dels majors, eren dies lents, el temps ballava una dansa monòtona amb la vida.
M’aixecava del llit i sortia al carrer, els matins eren curts perquè l’àvia feia de menjar molt aviat i calia tornar a casa abans que s’enfadés, però mentre arribava l’hora, els nens jugàvem en les placetes, saltàvem, cridàvem, agafàvem ninots i ens convertíem en mares, eren temps de somiar desperts.
