Conviure amb les Altes Capacitats E-Book

Pilar Herce

• Herausgeber: Sentir Editorial
• Kategorie: Bildung
• Sprache: Spanisch

Seitenzahl: 190

Veröffentlichungsjahr: 2025

Beschreibung

Les altes capacitats són un tema envoltat de desconeixement i idees errònies. Si vol saber què significa realment tenir altes capacitats, ha arribat al llibre indicat. Aquesta lectura li ofereix una visió clara i actualitzada sobre les altes capacitats, desmuntant estereotips i proporcionant eines pràctiques per a comprendre i acompanyar als nens i nenes que presenten un potencial excepcional. Des d'una perspectiva psicològica i neuropsicològica, en aquest llibre explorarà com funciona el cervell de les persones amb altes capacitats, les seves particularitats emocionals i cognitives, així com els reptes que enfronten en l'entorn escolar, familiar i laboral. A través de casos reals, l'experiència en consulta i l'evidència científica, aquesta obra serà la seva guia tant si és pare, mare, educador o professional en la identificació i gestió del talent, perquè li ofereix estratègies concretes per a fomentar el desenvolupament integral de les persones amb altes capacitats. · Què passa quan l'alta capacitat es troba amb el sistema educatiu tradicional? · Com afecta la sobreeccitabilitat a les relacions interpersonals? · Per què algunes persones amb talent no destaquen acadèmicament? Belén de Toro Mingo és psicòloga sanitària especialitzada en neurodivergència. Dirigeix NeuroCrece, imparteix docència en universitats i centres privats. Carolina Laguna Diego és neuropsicòloga i psicòloga educativa, fundadora de Neuroexecutive Pozuelo. Està especialitzada en alt rendiment intel·lectual i creativitat, i actualment treballa en una plataforma per a infants amb altes capacitats. Pilar Herce Palomares és psicòloga especialitzada en altes capacitats i desenvolupament del talent, fundadora de Despierta Talento i professora associada a la Universitat de València.

Leseprobe

Conviure amb les altes capacitats

© 2025 Carolina Laguna (coord.), Pilar Herce i Belén de Toro

Primera edició, setembre 2025

Directora de col·lecció: Mercedes Bermejo

Directora de producció: M.ª Rosa Castillo

Traducció: Luisa Cardona

Correcció: Josep Santacreu

Maquetació: D. Márquez

Disseny de la coberta: cuantofalta.es

Fotografia pàgina 65: Carolina Marin en la Copa Axiata 2013. Font: TSportsasia.

Licencia Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported

© 2025 Editorial Sentir és un segell editorial de Marcombo, S. L.

Gran Via de les Corts Catalanes 594, 08007 Barcelona

www.editorialsentir.cat

Contacte: [email protected]

© 2025 Col·lecció Sentillibres

Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, excepte excepció prevista per la llei. Dirigeixi’s a Cedre (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics, www.cedro.org) si necessita fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra

ISBN del llibre en paper: 978-84-267-3919-3

ISBN del llibre electrònic: 978-84-267-4092-2

Producció de l’ePub: booqlab

Índex de continguts

Coberta

Crèdits

Títol

Índex de continguts

Introducció

Test inicial

1A.

Problemes? Solucions. Possibles característiques neuropsicològiques i eines

1A.1

Alt rendiment

1A.2

Atenció i avorriment

1A.3

Pensament visual i/o arborescent

1A.4

Organització, planificació i gestió del temps

1A.5

Creativitat, pensament divergent, ment incansable

1A.6

Hipersensibilitat sensorial

Annex 1

Annex 2

Bibliografia

1B.

Problemes? Solucions. Possibles característiques psicològiques i eines

1B.1

Socialització

1B.2

Perfeccionisme i inconformisme

1B.3

Les expectatives

1B.4

La por al fracàs i a l’èxit

1B.4.1

La por al fracàs

1B.4.2

La por de començar per no tenir els resultats esperats

1B.4.3

La por a l’èxit

1B.5

Tolerància a la frustració

1B.6

El sentiment de justícia

1B.7

La intensitat emocional

Bibliografia

2.

Introducció a l’educació del talent en el context familiar

Introducció

2.1

Les oportunitats

2.1.1

Proporcionar experiències educatives de coneixements avançats en l’àrea del talent

2.1.2

Participar activament en el procés d’ensenyament-aprenentatge en estreta coordinació amb el centre educatiu

2.1.3

Presentar recursos materials a la llar, com ara llibres o altres materials educatius, relacionats amb el domini del talent

2.1.4

Fomentar l’oci actiu i les aficions

2.1.5

Portar un seguiment monitorat del seu treball a casa amb la deguda orientació

2.1.6

Dirigir la vida familiar cap a l’aprenentatge

2.1.7

Ser un model de l’aprenentatge autònom, independent, aficions creatives, lectura per plaer…

2.1.8

Participació en activitats de l’entorn

2.1.9

Establir unes expectatives elevades (encara que ajustades) quant al rendiment escolar i els seus assoliments

2.1.10

Buscar programes educatius especialitzats i oferir les activitats necessàries segons el seu perfil

2.1.11

Ser un exemple de passió i compromís amb la feina

2.1.12

Donar suport emocional incondicionalment

2.1.13

Fomentar l’autonomia progressiva en la presa de decisions personals

2.2

Una visió evolutiva, la trajectòria del talent

2.2.1

Visió evolutiva

2.2.2

Promoció de les habilitats psicosocials des del context familiar en els diferents estadis

2.3

Conclusions

Bibliografia

Annex 3

3.

Només altes capacitats? La doble (o triple) excepcionalitat

3.1

Altes capacitats i trastorn per dèficit d’atenció amb/sense hiperactivitat

3.2

Altes capacitats i trastorn de l’espectre autista

3.3

Doble excepcionalitat i dislèxia

Bibliografia

4.

Avaluació i tractament

4.1

Avaluació de les altes capacitats

4.2

Tractament en les altes capacitats

Bibliografia

5.

Altes capacitats a l’escola

Introducció

5.1

Desafiaments dels progenitors i centres educatius

5.1.1

Desafiaments en el procés d’identificació del talent

5.1.2

Desafiaments en la intervenció educativa

5.1.3

Desafiaments en les relacions interpersonals

5.2

L’atenció educativa a l’escola

5.2.1

Inclusió

5.2.2

Mesures educatives ordinàries

5.2.3

Mesures educatives extraordinàries

5.3

Conclusions

Bibliografia

Guide

Coberta

Índex de continguts

Start

INTRODUCCIÓ

Com a pares d’un nen o nena amb altes capacitats (AC), és normal trobar-se amb moltes preguntes, dubtes i fins i tot temors. La notícia que el teu fill o filla té un potencial intel·lectual superior pot generar emocions diverses, des de l’orgull fins a la incertesa sobre com abordar la seva educació i desenvolupament emocional. Aquest llibre ha estat escrit amb el propòsit d’acompanyar-vos en aquest viatge aportant eines pràctiques, estratègies efectives i coneixements basats en l’experiència de professionals que han treballat amb nens i famílies en situacions similars a la teva.

Després d’aquesta introducció, et proposem un test inicial titulat «Què espero del meu fill/a?». Aquest breu exercici té com a objectiu que reflexionis sobre les teves expectatives abans que se submergeixin en els capítols del llibre. És important realitzar-ho abans d’avançar, ja que et permetrà tenir un punt de partida clar sobre les teves idees i creences sobre les altes capacitats. En acabar la lectura, t’animem a fer de nou aquest test i que et plantegis aquestes mateixes preguntes. D’aquesta manera, podràs observar com han canviat o evolucionat les teves percepcions i expectatives després d’haver explorat el contingut del llibre.

L’enfocament d’aquest llibre no és teòric, sinó pràctic. En cada capítol es proposen diverses estratègies, jocs i dinàmiques dissenyades per ajudar-vos a guiar als vostres fills a desenvolupar les seves habilitats i gestionar les dificultats que poden sorgir a causa de les seves altes capacitats. Totes aquestes eines estan basades en mètodes que són utilitzats habitualment en consulta amb els pacients, i han demostrat ser efectives. Se sap que la vida diària amb un nen amb AC pot ser un gran desafiament, per la qual cosa l’objectiu és oferir solucions que puguin aplicar-se fàcilment a la llar i a l’escola, adaptades a les necessitats reals de la seva família.

La realitat és que tenir un fill o alumne amb AC implica enfrontar-se a una sèrie de reptes que poden ser complicats de gestionar, però també ofereix múltiples avantatges. Com assenyalen Sastre-Riba i Ortiz (2018) en el seu estudi, «aquest cervell, com a correlat estructural subjacent a les AC, té més interconnectivitat i eficiència, consumeix menys energia […]. Té més potencial per al pensament convergent i divergent, i requereix menys repeticions. El resultat és que facilita un aprenentatge més ràpid, amb més profunditat, abstracció, creativitat i sensitivitat». Això converteix a tots els adults que envolten un nen amb AC en responsables de facilitar un entorn d’aprenentatge que li permeti gestionar, potenciar i gaudir d’aquestes característiques.

TEST INICIAL

1. Creus que el teu fill/a té realment AC?

a) En dubto sovint, perquè treu males notes.

b) En dubto cada vegada que li explico alguna cosa i no l’entén.

c) Sento que realment és més intel·ligent que els altres, però encara hi ha vegades en les quals dubto.

d) Estic bastant segur/a que té AC.

e) No en tinc cap dubte.

2. Com creus que és un nen/a amb AC?

a) Bo/bona en matemàtiques i dolent/a en els esports.

b) Molt madur/a emocionalment.

c) Treu bones notes en tot.

d) Com una enciclopèdia errant.

e) Amb característiques tan variables com els nens sense AC.

3. Quan un nen/a té AC:

a) Ha de fer un tractament psicològic.

b) S’ha de tenir en compte si mostra una simptomatologia associada i actuar en relació amb això.

c) Les altes capacitats no són un diagnòstic, per tant, no s’ha de fer cap teràpia.

d) La teràpia psicològica és l’únic tractament vàlid.

e) El treball i formació dels pares no són necessaris per al benestar del seu fill/a.

4. En la doble excepcionalitat:

a) Les altes capacitats són més evidents del normal.

b) No s’han d’avaluar perquè no els reconeixeran a l’escola.

c) L’alta intel·ligència camufla les dificultats.

d) L’alta intel·ligència no llueix per les dificultats que presenta.

5. Quan s’avalua un nen/a d’AC:

a) Sempre s’han de mesurar les possibles dobles excepcionalitats.

b) El més important és aplicar una prova d’intel·ligència multifactorial.

c) Han d’avaluar-se, a més, la personalitat i la dimensió emocional i tenir molt en compte les notes acadèmiques.

d) La personalitat, la dimensió emocional i la creativitat són elements molt importants de la valoració de les altes capacitats.

6. Quan s’aborda la socialització amb un nen/a d’AC és important que:

a) Identifiqui, reconegui i accepti les seves diferències com una cosa natural.

b) Tractar que es relacioni exclusivament amb aquells nens/es amb els quals comparteixi gustos i aficions.

c) Prengui consciència que és igual que la resta i té els mateixos drets.

d) No sobresurti per estar ben adaptat a l’entorn.

e) Busquin nens/es més grans, que són amb els qui es trobarà més a gust.

7. Les altes expectatives en les AC:

a) Solen estar ajustades a la realitat de cada nen/a.

b) A penes tenen impacte en la dimensió emocional de la persona.

c) Estan condicionades pels alts nivells de perfeccionisme.

d) No afecten els nivells de frustració de la persona.

e) Ajuden a no sentir inconformisme.

1A

PROBLEMES? SOLUCIONS. POSSIBLES CARACTERÍSTIQUES NEUROPSICOLÒGIQUES I EINES

Carolina Laguna

«Sabia que em trobaria amb reptes, però no vaig pensar que em sentiria tan perduda».

Quan els pares senten per primera vegada que el seu fill té altes capacitats, poden aparèixer sentiments oposats, i és que, encara que aquests nens posseeixen un gran potencial, també afronten dificultats específiques que poden ser complexes de gestionar.

Juntament amb la sorpresa davant el talent dels seus fills, molts pares s’enfronten a la frustració i la confusió. Sovint, aquestes mateixes habilitats excepcionals —com la creativitat o la rapidesa mental— poden anar acompanyades de dificultats en l’atenció, la gestió emocional o l’organització de les seves idees.

Per aquest motiu, l’objectiu en aquest capítol és oferir coneixement, comprensió i estratègies per ajudar els pares a manejar aquests desafiaments i potenciar el desenvolupament integral dels seus fills. Es farà un petit recorregut sobre algunes característiques neuropsicològiques que poden aparèixer (o no) en nens amb AC, explicant-ne causes i conseqüències i eines per facilitar la labor dels pares en l’educació del seu fill/a.

1A.1 ALT RENDIMENT

«Com puc tenir altes capacitats (AC) si no trec bones notes?».

Aquesta és una pregunta que fan molts nens quan descobreixen el seu diagnòstic, encara que depenent de cadascun hi pot haver moltes variacions. Alguns creuen que haurien de saber reparar un motor, uns altres que haurien de saber més d’ordinadors… Les inquietuds són diferents, però la creença és la mateixa: «Si tinc AC, hauria de ser bo en tot».

És important entendre que un nen amb AC no presenta necessàriament un alt rendiment en totes les àrees de la seva vida. Encara que les AC brinden un avantatge en relació amb el talent i el potencial, l’alt rendiment implica la capacitat d’aplicar aquest potencial de manera consistent, una cosa que requereix altres habilitats que depenen més de l’entrenament que del talent. Tot i que són molts els factors implicats en l’alt rendiment, se’n poden destacar alguns, com ara:

La memòria de treball permet retenir i manipular informació a curt termini, que és essencial en tasques complexes o que requereixen diversos passos. Molts nens amb AC tenen una bona memòria de treball, però no són capaços d’activar-la a voluntat quan la tasca és poc motivant.

Estratègies:

Jocs com el Simon o el Memory són molt beneficiosos per desenvolupar la memòria de treball. Però si es vol que el nen desenvolupi a més un cert control sobre la memòria, és important conversar amb ell per explicar-li les estratègies que usen els adults per recordar millor, preguntar-li per les quals utilitza ell… Es tracta de deixar de donar un paper rellevant al resultat (qui ha guanyat el joc) i donar-lo al procés (a qui se li ha ocorregut l’estratègia més eficaç, qui ha tingut més idees, quina ha estat la més original…).

La resolució de problemes és clau per resoldre tasques complexes. Molts nens amb AC han desenvolupat habilitats fantàstiques per avaluar i definir problemes, però estan poc enfocats en la cerca de solucions, i es queden encallats en la queixa. Uns altres no s’aturen prou temps per definir bé el problema, la qual cosa els porta a trobar una gran quantitat de solucions ineficaces.

Estratègia:

Per desenvolupar una bona capacitat per resoldre problemes, és molt important que els adults que envolten el nen ofereixin més preguntes que respostes. Si per exemple expliquen que se’ls ha trencat alguna cosa del material escolar (o qualsevol altre problema), es poden plantejar preguntes del tipus: i què se t’acut que pots fer per solucionar-ho? Quina altra cosa podries utilitzar en lloc d’això? De quina manera podries arreglar-ho?

En un principi, totes les idees han de ser tingudes en compte. Posteriorment, es valoraran els pros i els contres de cadascuna per triar la més eficaç.

Una altra característica que pot trobar-se amb freqüència és la tendència a perdre interès en tasques repetitives o avorrides. Tot i això, la capacitat de mantenir-se enfocat en activitats que no els resulten atractives és fonamental per aconseguir un alt rendiment. Aquesta habilitat de persistència atencional s’entrena progressivament i és clau per a l’èxit en qualsevol disciplina. Donada la importància d’aquesta habilitat, se li dedica un apartat específic més endavant.

Implementar estratègies estructurades per resoldre tasques ajuda els nens amb AC a organitzar-se millor i afrontar amb èxit problemes més complexos. És comú que molts d’aquests nens no utilitzin cap estratègia per resoldre tasques, ja que la seva capacitat els permet superar-les sense necessitat d’aplicar-les. Tot i això, arriba un punt en el qual les tasques es tornen prou complexes per requerir estratègies específiques, i si no han desenvolupat l’hàbit de fer-les servir, poden experimentar fracassos o resultats mediocres. En aquestes circumstàncies, és fàcil que assumeixin que en aquest tipus de tasca «no hi tenen traça» i evitin tornar a enfrontar-s’hi. Ensenyar-los a dividir una tasca en passos petits i manejables, a prioritzar accions i a anticipar possibles dificultats, no només reforça la seva capacitat per abordar projectes més ambiciosos, sinó que també millora significativament la seva eficiència.

Estratègia:

Per poder fer front a situacions que siguin d’una certa complexitat, es pot utilitzar una taula com la que s’adjunta en l’annex I. D’aquesta manera, el que semblava inabastable es converteix en una successió de passos que pot dur a terme. Això li donarà confiança per realitzar-los i crearà un sistema de pensament en el qual serà capaç d’aplicar estratègies efectives per enfrontar-se a les dificultats.

És important plantejar un nombre moderat de passos, ja que si la llista es fa interminable, pot minvar la seva confiança en lloc d’augmentar-la.

L’autogestió emocional és essencial per manejar la pressió i la frustració. Els nens amb AC poden experimentar ansietat o desmotivació quan no compleixen amb les expectatives, tant pròpies com externes. Ensenyar-los a regular les emocions, a gestionar l’estrès i a desenvolupar una actitud resilient és fonamental perquè puguin continuar rendint a un alt nivell, fins i tot davant de desafiaments o fracassos. Una font habitual de frustració és la gran consciència amb la qual compten per entendre tot el que els falta encara per aprendre o dominar un tema o habilitat.

Encara que en capítols posteriors es tracta aquest tema amb més profunditat, no pot perdre’s l’oportunitat de proposar una estratègia concreta i pràctica per millorar aquest aspecte.

Estratègies:

Aprendre a gaudir dels petits avenços diaris és fonamental per poder afrontar aquest tipus de frustració. Per aquest motiu, és important que els adults traslladin el focus de la meta final als passos que encaminen a aquesta meta. Per exemple, en lloc de tenir en compte la nota que aconsegueix el nen en un examen, donar més importància a les coses que aprèn en el dia a dia, gaudint de l’assoliment que suposa aprendre i del mateix contingut que ha après.

Trobar petits moments perquè faci de professor, o simplement xerrar sobre aquest tema que tant li ha agradat, buscant a Google algunes fotos o informació extra, poden ser bones idees per abordar aquest aspecte.

La motivació intrínseca és el motor que impulsa els nens a continuar aprenent i superant obstacles més enllà de les recompenses externes. Conrear aquesta motivació, especialment per a l’assoliment a mitjà i llarg termini, és essencial perquè aconsegueixin un rendiment sòlid i gaudeixin del procés d’aprenentatge.

Estratègies:

• Connectar la tasca poc motivant amb els seus interessos personals.

• Plantejar desafiaments ajustats al seu nivell.

• Explicar la possible rellevància de la tasca poc motivant, sigui per al seu futur, sigui per la utilitat en el seu dia a dia.

Les capacitats esmentades al llarg d’aquest apartat no són immutables, sinó que poden desenvolupar-se amb l’entrenament i l’orientació adequats. Mentre que el talent pot ser vist com una qualitat natural, aquestes competències requereixen pràctica i refinament per assolir-ne el ple potencial. Proporcionar als nens les eines necessàries per treballar-les no només els ajuda a superar desafiaments, sinó que també els prepara per gaudir i aprofitar al màxim el seu procés d’aprenentatge, impulsant així un desenvolupament més equilibrat i eficaç. L’entrenament cerebral és particularment eficaç en persones dotades, ja que posseeixen habilitats que poden millorar encara més, la qual cosa els ajuda a aconseguir el nivell més alt de la piràmide del coneixement (Drigas & Pappas, 2017).

1A.2 ATENCIÓ I AVORRIMENT

«Mama, no tinc traça amb les matemàtiques. —La seva mare, estranyada, li pregunta com pot ser això, ja que sempre li han agradat i li han anat bé—. Ja ho sé, mama. Però sempre m’oblido de les portades».

L’atenció és una habilitat cognitiva fonamental que permet a les persones concentrar-se en el que és important i deixar de banda les distraccions. És la porta d’entrada perquè es produeixin la resta de les habilitats importants com aprendre, entendre, recordar i prendre decisions, ja que ajuda a dirigir els recursos mentals cap al que realment importa a cada moment. Tot el que no s’atén, no existeix en la ment conscient. A més, el control inhibitori pot contribuir a la flexibilitat cognitiva, que ajuda les persones a ignorar informació irrellevant que les distregui de la tasca o a aturar pensaments impulsius (Kontostavlou & Drigas, 2022).

Existeixen diferents tipus d’atenció, com l’atenció sostinguda, que li permet concentrar-se durant llargs períodes de temps, i l’atenció selectiva, que l’ajuda a enfocar-se en una cosa mentre n’ignora unes altres. Aquests dos tipus d’atenció solen ser els més coneguts.

Tot i això, es poden fer altres divisions de l’atenció i separar-les, per exemple, en atenció voluntària i involuntària. Els nens amb AC acostumen a tenir una atenció involuntària meravellosa. Quan un tema els atrapa, poden enfocar-s’hi i passar hores amb això. Tanmateix, quan el tema els resulta avorrit i han de posar en marxa estratègies atencionals de manera voluntària, solen trobar grans problemes.

Per als nens amb AC, gestionar bé l’atenció és clau per al seu èxit. Això els permet concentrar-se en el que realment importa i evitar la fatiga mental que pot sorgir en entorns amb molta informació. A més, la capacitat de dividir o alternar l’atenció entre diverses tasques és cada vegada més necessària en un món ple d’estímuls.

També poden distreure’s fàcilment degut, entre altres coses, a la facilitat amb la qual poden entendre els conceptes. Els professors en general, i especialment en l’educació primària, han de repetir les explicacions diverses vegades perquè tots els nens de la classe puguin aprendre els continguts bàsics. Tot i això, per a un nen que ho ha entès tot perfectament a la primera, les repeticions acostumen a resultar innecessàries i avorrides. Aquest patró, que es reprodueix durant molts anys, sol portar a una falta d’entrenament atencional, que tendeix a derivar en problemes quan la matèria impartida ja no resulta tan senzilla i necessiten recórrer a aquestes habilitats atencionals. A més, solen mostrar una certa tendència a avorrir-se amb tasques que no els resulten prou estimulants, al perfeccionisme i a l’alta autoexigència, factors que poden generar estrès, la qual cosa també afecta negativament la seva capacitat per mantenir l’atenció.

A continuació es proposen dos exercicis que són beneficiosos per al desenvolupament de les habilitats atencionals. Aquestes tasques es poden modificar i realitzar tants cops com es vulgui.

Dinàmica. Observació detallada

Objectiu. Desenvolupar la capacitat d’atenció selectiva i el detall observacional a través de la concentració en un objecte específic, notant aspectes que usualment es passen per alt.

Selecció de l’objecte. Tria un objecte que puguis observar directament, com una planta, un estri de cuina o un objecte d’art.

Observació focalitzada. Dedica tres minuts a observar l’objecte, tractant de captar-ne cada detall possible: textura, color, forma, ombres i qualsevol peculiaritat. Si cal, pots dir en veu alta tot el que estàs pensant. Això et pot ajudar a evitar distraccions.

Reflexió. Després de l’observació, reflexiona sobre l’experiència. Ha estat difícil mantenir l’atenció? Has descobert alguna cosa nova sobre l’objecte?

Dinàmica. Canvi de rols

Objectiu. Desenvolupar estratègies per controlar l’avorriment i evitar que afecti el rendiment.

Exercici. Se selecciona una tasca que el nen percebi habitualment com a avorrida i se li demana que la realitzi des de diferents rols, com per exemple de científic, d’artista, de detectiu, de professor…

Reflexió. Quan acabi la tasca, demana-li que reflexioni sobre com ha canviat la seva visió de la tasca, i si per aquest canvi de visió ha millorat la seva actitud o fins i tot els resultats.

1A.3 PENSAMENT VISUAL I/O ARBORESCENT

«Papa, vull un estoig verd. —El pare atén el seu desig i compra un estoig verd. Quan li ho dona, amb tota la seva il·lusió, el nen s’enfada i comença a cridar—: Aquest no és l’estoig que jo volia!».

Els nens amb AC sovint presenten patrons de pensament que els distingeixen clarament dels seus companys, i un dels trets més comuns és la seva tendència a desenvolupar un pensament visual i/o arborescent.

El pensament visual es refereix a la capacitat de processar i entendre la informació principalment a través d’imatges. Els nens amb AC solen recórrer a representacions visuals per organitzar i comprendre el món que els envolta. Aquest tipus de pensament està estretament vinculat amb la creativitat, la innovació i la resolució de problemes, característiques freqüents en les persones amb AC.

Per a aquests nens és habitual que una idea o concepte es manifesti inicialment en forma d’una imatge mental abans de ser traduïda en paraules. Per exemple, en lloc de recordar una sèrie de passos lògics, poden visualitzar el resultat final i treballar cap enrere per entendre’n el procés. Aquest enfocament els permet captar conceptes complexos ràpidament i des de múltiples perspectives, la qual cosa facilita la seva comprensió profunda.

Qualsevol persona ha sentit la frase que «una imatge val més que mil paraules», i es pot aplicar perfectament a aquesta mena de pensament per entendre la dificultat que pot presentar el maneig de tanta informació en qüestió d’uns mil·lisegons. Si per cada imatge que el nen té en la ment ha de traduir-la a tantes paraules, probablement la informació es transmetrà de manera incompleta o fins i tot poden arribar a preferir no parlar d’un tema davant la complexitat d’explicar el que tenen a la seva ment.

Les persones (especialment a edats primerenques) amb pensament visual tendeixen moltes vegades a pressuposar que els altres disposen d’una imatge mental similar a la seva, i a l’hora d’expressar-se amb paraules ometen informació important que es troba en la seva imatge mental.

A més, el predomini del pensament visual també pot causar uns certs desafiaments, especialment en contextos en què s’espera que els nens segueixin seqüències lineals d’aprenentatge. Per exemple, en aprendre matemàtiques, un nen amb AC podria visualitzar la solució d’un problema sense seguir el procés pas a pas que s’ensenya a l’aula, la qual cosa pot generar confusió tant per al nen com per al mestre. Com a pares, és fonamental entendre aquest tret i buscar maneres d’integrar-lo en l’aprenentatge diari.

Estratègies:

• Explicar als nens aquesta característica perquè entenguin que cal donar més detalls perquè la resta de les persones puguin generar una imatge mental similar a la seva.

•