Erhalten Sie Zugang zu diesem und mehr als 300000 Büchern ab EUR 5,99 monatlich.
- Herausgeber: BARCANOVA
- Kategorie: Für Kinder und Jugendliche
- Serie: Llibres infantils i juvenils - Diversos
- Sprache: Spanisch
Una versió de les Faules de La Fontaine adaptada per als més petits i il·lustrada amb molt d'humor. Una mirada trapella, al mateix temps que tendra, de relats tan coneguts com «La tortuga i la llebre» o «La cigala i la formiga», que convida els lectors més joves a submergir-se, per primera vegada, en aquests textos clàssics.
Sie lesen das E-Book in den Legimi-Apps auf:
Seitenzahl: 37
Veröffentlichungsjahr: 2023
Das E-Book (TTS) können Sie hören im Abo „Legimi Premium” in Legimi-Apps auf:
Ähnliche
Índex
La cigala i la formiga 4
La llebre i la tortuga 6
La rata de ciutat i la rata de camp 8
El corb i la guineu 10
El roure i la canya 12
La guineu i els raïms 14
La granota que volia fer-se tan grossa com un bou 15
El lleó i el mosquit 16
El llop i l'anyell 18
La guineu i la cigonya 20
El llop i el gos 22
El lleó i la rata 26
El gall i la guineu 28
El llop i la cigonya 30
El lleó que s’havia fet vell 32
El llop que va esdevenir pastor 34
La mostela que va entrar en un graner 36
Les granotes que demanaven un rei 38
El lleó que se n’anava a la guerra 40
La guineu i el boc 42
El llop, la cabra i el cabrit 44
El gaig que es va vestir amb plomes de paó 46
La guineu a qui havien tallat la cua 48
El pot de terrissa i el pot de ferro 50
La tortuga i els dos ànecs 52
El camell i els pals que floten 54
La gallina dels ous d’or 55
El cérvol que s’emmirallava a l’aigua 56
La lletera i el pot de llet 58
El peixet i el pescador 60
La garsa 62
El cavall i l’ase 64
La guineu, el llop i el cavall 66
El gat, la mostela i el conillet 69
La cigala i la formiga
4
La cigala va cantar
tot l’estiu sense parar,
però en arribar l’hivern,
quin infern!
Sense el més petit trosset
de mosca ni de cuquet,
aviat la fam l’obliga
a trucar a ca la formiga
i a demanar-li menjar
per poder-se sustentar.
«Us juro que us pagaré,
i amb interessos», digué,
«tot el que em vulgueu deixar
quan el bon temps tornarà.»
La formiga, molt senyora,
mai no ha estat gens prestadora.
Sense atabalar-se gaire,
preguntà a la pidolaire:
«Puc saber, i no em mentiu,
el que fèieu a l’estiu?»
«Tant de dia com de nit,
cantava cançons, sabeu?»
«Ah, cantàveu amb delit?
Molt bé. Doncs ara balleu!»
La llebre i la tortuga
6
Si no surts a temps, córrer de res no et servirà.
La llebre i la tortuga prou que ho van demostrar.
«Fem una cursa! Estic ben convençuda
que sense cap ajuda
arribo abans que tu», diu la tortuga.
Respon la llebre: «Competir amb mi, tu, tan feixuga?
Que t’has begut l’enteniment?
7
Potser tens febre i et cal algun medicament?»
«Potser sí, però no em penso pas fer enrere!
Segur que arribaré jo la primera.»
Es va marcar la meta, un jutge van triar,
i la cursa va començar
enmig d’un gran renou.
La llebre en tenia ben bé prou
amb quatre o cinc gambades
ben donades,
com les que fa quan fuig del gos del caçador
i aviat perd de vista el llebrer més corredor.
El temps, doncs, li sobrava, i es posà
a menjar herba, a jeure i a descansar.
Mentrestant, la tortuga anava fent
amb el seu pas tan lent
com el d’un senador.
Tranquil·la i sense por,
la llebre menysprea una fàcil victòria
que li donarà ben poca glòria
i va pensant en altres coses. Però, per fi,
en veure la tortuga a punt d’atènyer el seu destí,
va sortir com un llamp. Ai! Va ser en va:
la tortuga fou la primera a arribar.
«Doncs de què t’ha servit», digué el queloni,
«tenir la rapidesa d’un dimoni?
I què hauria passat, t’ho pregunto de debò,
si haguessis dut la casa a sobre com faig jo?»
La rata de ciutat i la rata de camp
Una rata de ciutat
que vivia tota sola
ja fa temps va convidar
una rata camperola
a fer un àpat refinat.
9
Sobre una catifa persa,
i enmig d’amable conversa,
van parar taula, amb dos plats,
dos gots i coberts daurats,
i s’esmolaren les dents
amb uns entrants suculents.
Però, de sobte, uns sorolls
molt a prop es van sentir
i els rosegadors, com folls,
s’afanyaren a fugir.
Falsa alarma! El brogit cessa.
Diu la rata de ciutat:
«Vinga, va, tornem de pressa,
abans no es refredi el plat.»
Respongué la vilatana:
«A mi m’ha passat la gana!
Veniu vós demà al meu cau,
no és luxós, però hi ha pau.
Soc de
