La bellesa de sentir E-Book

Eva Bach

• Herausgeber: Plataforma
• Kategorie: Geisteswissenschaft
• Sprache: Spanisch

Seitenzahl: 199

Veröffentlichungsjahr: 2015

Beschreibung

De les emocions a la sensibilitat. Parlem molt d'emocions, però les comprenem poc encara. Com a éssers humans, les hem de conèixer millor i aprendre a transformar-les en sensibilitat. Perquè, com assenyala l'autora, la transformació que fa falta al nostre món no serà fruit únicament de ments brillants. Necessitem també cors oberts i mirades lliures de miopies emocionals. Les millors decisions futures seran obra de persones amb exquisida sensibilitat. Amb un text que ens acarona delicadament per dins i ens va calant com pluja fina, l'autora ens guia de les emocions a la sensibilitat. Perquè experimentar emocions és humà —ens diu—, però no sempre és sinònim de sensibilitat ni d'humanitat. I saber molt ens lluirà poc si vivim desconnectats del propi cor. Dividit en dues parts, la primera s'adreça als adults en general. Amb exemples molt il·lustratius, ens proposa 12 passos per transformar les emocions naturals o primàries, que ens són pròpies com a espècie, en sentiments savis, lúcids i sublims que ens revesteixin de sensibilitat, humanitat i bellesa. La segona part està dedicada a un gran tresor de la humanitat: els nens i les nenes, i les seves famílies i educadors. Eva Bach ens ofereix una proposta del tot inèdita. Quan s'acaben de commemorar els 25 anys de la Convenció de Ginebra sobre els Drets dels Nens, ens proposa 10 necessitats i drets dels infants per a un creixement emocional sa. I és que, com ella mateixa conclou, un món més humà només serà possible si sabem atendre i entendre el cor dels infants des del propi cor.

Leseprobe

La bellesa de sentir

De les emocions a la sensibilitat

Eva Bach

Primera edició en aquesta col·lecció: desembre de 2014

© Eva Bach Cobacho, 2014

© de la present edició: Plataforma Editorial, 2014

Plataforma Editorial

c/ Muntaner, 269, entl. 1a – 08021 Barcelona

Tel.: [phone] – Fax: [phone]

www.plataformaeditorial.com

[email protected]

Dipòsit legal: B 26719-2014

ISBN: 978-84-16256-39-6

Realització de coberta i composició: Grafime

Reservats tots els drets. Queden rigorosament prohibides, sense l’autorització escrita dels titulars del copyright, sota les sancions establertes a les lleis, la reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol mitjà o processament, compresos la reprografia i el tractament informàtic, i la distribució d’exemplars d’aquesta obra a través del lloguer o préstec públics. Si necessita fotocopiar o reproduir algun fragment d’aquesta obra, posi’s en contacte amb el director o CEDRO (www.cedro.org).

Al blau mediterrani que va bressolar la meva mare.

A la mirada als estels que dec al meu pare.

A la bellesa que tots dos han creat al voltant nostre.

A l’amor a les arrels que em van encomanar els meus avis.

Als somnis i reptes que tots plegats m’han llegat.

A les exquisides albades i capvespres amb el meu home.

A la divina benedicció que són els meus fills

i a la infinita tendresa que em desvetllen.

Als esclats de rialles amb la meva germana.

Als que em brindeu la flor de l’amistat.

A la simfonia de formes i colors de Montserrat.

Al talismà que són Manresa i la seva gent.

A la llar estimada que és Barcelona.

A la brisa càlida de les palmeres il·licitanes.

Al roig i negre de la meva història i de totes les històries.

Al que he guanyat amb el que he perdut.

A les notes tristes i màgiques d’un violí.

A les notes alegres d’un concert d’estiu.

A l’aroma de mars i mars d’espígol.

Al silenci blau dels gels mil·lenaris.

A les persones i paisatges que enamoren.

A tot el que acarona i nodreix el meu cor.

EVA BACH, setembre 2014

«Segurament no podem viure sense pa, Però també és impossible existir sense bellesa.»

FIÓDOR DOSTOIEVSKI

«Ara ja sé que l’home és capaç de grans actes. Però si no és capaç de grans sentiments no m’interessa.»

ALBERT CAMUS

Índex

La bellesa secreta de la flor de lotus

La llum i la calidesa del cor

El cor, un altre cervell

Esposa fidel, amant o monja?

Quina petjada emocional deixem al nostre pas

Alguns indicadors del camí del cor

PRIMERA PART

Dotze passos per transformar les emocions en sensibilitat, humanitat i bellesa

1. Connectar amb les emocions, escoltar-les

2. Atendre les emocions, acollir-les

3. Legitimar les emocions

4. Identificar les emocions, reconèixer-les

5. Anomenar les emocions, expressar-les

6. Empatitzar, comprendre les emocions

7. Transitar per les emocions

8. Regular les emocions, modular-les

9. Consolar les emocions, calmar-les

10. Interpretar les emocions, desxifrar-les

11. Elaborar les emocions, construir sentit

12. Integrar les emocions, transcendir-les

SEGONA PART

Menuts d’alçada i grans de cor. Deu necessitats i drets dels infants per a un creixement emocional sa

Els nens i nenes, gran tresor de la humanitat

Deu necessitats i drets dels infants per a un creixement emocional sa

La transmissió emocional saludable des de la família, l’escola i la societat

Una mica de pols d’estrelles

Referències bibliogràfiques

Agraïments

Navegación estructural

Coberta

Portada

Crèdits

Dedicatòria

Epígraf

Índex

La bellesa de sentir

Bibliografia

Agraïments

Colofó

La bellesa secreta de la flor de lotus

«Tingues la suficient felicitat que et faci dolç, els suficients entrebancs que et facin fort, la suficient tristesa que et faci humà i la suficient esperança que et faci feliç.»

FONT DESCONEGUDA

Us heu fixat mai en la diferència que hi ha entre la flor de lotus quan està tancada o quan ja s’ha obert? Quan encara està tancada, té una forma semblant a la d’una carxofa i la part superior dels pètals li donen una aparença punxeguda que fa difícil imaginar la bellesa, l’elegància i la perfecció que guarda en el seu interior. És una diferència notòria i és semblant a la que hi ha entre tenir el cor obert o tancat, entre mantenir les nostres emocions ocultes –o descontrolades– i aprendre a desplegar-les d’una manera harmoniosa.

El paral·lelisme no acaba aquí. La flor de lotus –que té un valor sagrat i un simbolisme espiritual a les filosofies i religions orientals–, neix del fang i aconsegueix elevar-se i obrir-se esplendorosament damunt de l’aigua. Amb la sensibilitat humana passa igual. No neix només de la llum ni pot ser fruit de la raó pura. Ha de poder arrelar també en la penombra, el desconcert o l’amargor inherents a la vida humana i elevar-se fins a la llum i la calidesa dels sentiments sublims. Diu Elisabeth Kübler-Ross que la gent bella no sorgeix del no-res. Sol ser gent que ha conegut la derrota, el patiment, la lluita o la pèrdua i ha trobat una forma de sortir-ne.

Fragàncies que ajuden a créixer en sensibilitat i humanitat

El propòsit d’aquest llibre va més enllà de conèixer, comprendre o gestionar les emocions. Els diferents passos que proposaré i exposaré en les properes pàgines descriuen un procés semblant al de la flor de lotus. Dibuixen un recorregut que ens pot ajudar a obrir més el cor, a descobrir la bellesa de sentir i a humanitzar-nos més plenament. Si som capaços de transformar les emocions i de teixir sentiments lúcids i bells, el nostre ésser intern resplendirà i el món irradiarà la bellesa del cor.

Després de segles de relegar les emocions, en poc temps hem passat de desatendre-les a magnificar-les i actualment se’n parla molt però encara les comprenem poc. La nostra cultura fomenta el consum fugaç –i sovint interessat– d’emocions insubstancials que no ens nodreixen per dins. El gran valor de les emocions és que contenen fragàncies de l’ànima i, si sabem entendre-les i atendre-les com cal, les podem aprofitar per créixer en sensibilitat, en humanitat i en alegria de viure, i també, és clar, en coneixement i saber. El desplegament del nostre univers emocional només serà positiu si el fem de manera que sumi. Si a la llum de la raó o de la ment hi podem sumar la llum i la calidesa del cor, esdevindrem persones més completes i equilibrades i el futur pot ser resplendent.

Sentir fertilitza el cor i ens apropa a la bondat si aprenem a fer-ho adequadament. Els grans valors com la bondat o la generositat no són només conceptes que cal aprendre i comprendre, també són virtuts i actituds que cal adoptar, i per integrar-les de debò hem de sentir la seva necessitat, la seva utilitat i la seva bellesa. Saber molt no és garantia d’humanització. Les barbàries viscudes a Europa durant el segle XX ja ens van mostrar que saber i bondat no sempre van de bracet i que ments cultivades poden cometre grans atrocitats. Però les emocions desenfrenades també poden abocar-nos al desastre i la capacitat de sentir tampoc no ens fa més persones per ella mateixa. Experimentar emocions és humà però no sempre és sinònim de sensibilitat ni d’humanitat. La clau es troba en el fet d’aprendre a transformar les emocions naturals o primàries que ens són pròpies com a espècie, i que la majoria d’éssers humans tenim en alguna mesura, en sentiments lúcids i sublims que ens vinculin positivament amb els altres i el món, i ens proporcionin una vida bella, bona i bondadosa. A això és al que vol contribuir aquest llibre.

Quan pel volts de l’any 2000 vaig començar a fer les primeres conferències i formacions sobre intel·ligència emocional, topava a vegades amb l’escepticisme i les reticències de persones que veien les emocions com una mena de torpede a la racionalitat. Les emocions desmesurades o desbocades, o l’emoció per l’emoció, potser sí que poden representar una amenaça. Però l’autoconeixement i els sentiments lúcids que en podem extreure si aprenem a transitar-hi adequadament, no només no representen un perill, sinó que poden contribuir a reforçar i a consolidar tota la resta de facultats i capacitats humanes, inclosa la racionalitat. No en va, es parla de la intel·ligència emocional com una metahabilitat que facilita el desenvolupament òptim de totes les altres intel·ligències i del criteri ètic o moral.

Cor, cap i cos: 3 «ces» que convé conjugar

Les neurociències han demostrat sobradament que les emocions són tan indispensables com la racionalitat per a la salut personal i social. Potser una mica més i tot, ja que, segons indiquen recerques recents sobre coherència neurocardiovascular, el cor no respon necessàriament als senyals que li envia el cervell, mentre que el cervell sí que segueix les instruccions que li envia el cor. Dit d’una altra manera, els sentiments no es rendeixen sempre als pensaments, mentre que els pensaments sí que es rendeixen als sentiments. Atendre les dimensions afectives i emocionals és més que necessari, doncs. Que alhora hem de tenir un cap ben moblat i ben endreçat és inqüestionable. Però emocions i sentiments conformen una musculatura que també ha de ser entrenada i cuidada diàriament si aspirem a ser persones íntegres, responsables, amoroses, connectades amb la pròpia essència, receptives vers els altres, exquisides en el fons i les formes, compromeses amb la vida i mentalment lúcides.

Tenir cura de les emocions comporta escoltar i cuidar també el propi cos, que molt sovint és el que ens dóna els primers senyals emocionals. El cos és el marcador somàtic, segons el neurobiòleg Antonio Damasio. Guiat per la seva pròpia saviesa i aprenentatges previs, el cos ens parla i ens proporciona intuïcions que ens poden ajudar a donar respostes eficaces, molt abans que puguem processar racionalment una informació. Les emocions també poden ser transformades a partir del treball corporal, i més sòlidament quan aquest treball es basa en pràctiques conscients que hi fan convergir sentiment i reflexió. Hi ha massatges que desfan bloquejos emocionals, tècniques que reequilibren l’energia corporal i moviments expressius que esdevenen autèntics canals d’autoregulació i d’integració de les emocions. La conjugació d’aquestes tres «ces» –cor, cap i cos– esdevé, doncs, irrenunciable.

Fa disset anys que em dedico a promoure el creixement i el benestar emocional. Principalment amb famílies i professorat, però també amb adults en general i amb alguns infants i joves. I en fa dotze que, juntament amb Pere Darder, vam publicar «Sedueix-te per seduir», un llibre que pretenia aportar coneixements i reflexions per fonamentar la necessitat de l’educació emocional i afavorir-ne una bona pràctica. Feliçment, i tal com desitjàvem i prevèiem en aquell moment, l’interès per les emocions no ha resultat ser una moda passatgera i la nostra societat és cada cop una mica més conscient que aprendre a sentir intel·ligentment requereix el mateix afany i dedicació que aprendre a pensar adequadament.

El camí recorregut des d’aleshores ha estat intens, apassionant i fecund. Milers de conferències i formacions, i una tasca constant i immensament engrescadora d’estudi, recerca, reflexió i divulgació, m’han permès formular dotze passos concrets –que aniré desgranant al llarg d’aquestes pàgines–, per conèixer les nostres emocions, transformar-les en sensibilitat i saviesa, i obrir el cor d’una manera bella i delicada com s’obre una flor quan és acaronada per la llum del sol.

La llum i la calidesa del cor

«No som intel·ligències pures, sinó intel·ligències afectives. No es pot considerar la intel·ligència com una capacitat cognitiva, perquè és una activitat i totes les activitats resulten influïdes, estimulades o entorpides pels afectes.»

JOSÉ ANTONIO MARINA

Necessitem la llum i la calidesa del cor perquè la raó arribi a bon port i sigui font d’humanització. Saber molt ens lluirà poc si ens manca qualitat humana. I tenir un bon nivell cultural o intel·lectual només serà edificant si aprenem a fer un ús intel·ligent i ètic del coneixement. Intel·ligent vol dir que ens ajudi a sortir el més benparats possible dels reptes que ens plantegi la vida. I ètic vol dir que ens impulsi a passar del «jo» al «nosaltres», a comprendre’ns millor i a fer alguna cosa útil i positiva pel bé comú.

Aprendre a llegir què passa en el propi cor i en el cor dels altres és una de les claus d’una vida i unes relacions més felices i d’un horitzó esperançador per a la humanitat. Ens ocupem poc del que ens passa per dins i és la base de com som, de com ens sentim, de com ens va a la vida i, força sovint també, de com els va als que tenim a prop. Diu Mario Alonso que l’explicació als nostres problemes i limitacions no la trobarem donant voltes i més voltes als nostres atordits caps, sinó buscant en un lloc diferent. I que de la mateixa manera que ens ha calgut un microscopi per observar els microorganismes i un telescopi per estudiar les galàxies, necessitarem també un instrument molt especial per endinsar-nos en el món interior i descobrir allò que, tot i existir, roman ocult. Aquest instrument d’observació és la consciència. Hem de poder copsar el nostre món emocional en tota la seva riquesa perquè si el desatenem o subestimem ens desconnectem del cor i no poden aflorar plenament el nostre potencial personal i la nostra essència amorosa.

Els dotze passos que proposo en aquest llibre són com unes lents per mirar de prop les emocions que acoloreixen i regeixen les nostres vides, i que filtren la nostra visió del món. Hi ha aspectes de nosaltres mateixos i de la societat en general que només podrem transformar si coneixem i transformem primer les emocions profundes que viuen en cada un de nosaltres. No veiem les coses tal com són, les veiem tal com som, va dir Anaïs Nin. Només ampliant el coneixement o el saber, des d’una òptica primordialment racional, no aconseguirem canvis prou sòlids i consistents. Qualsevol nou hàbit o actitud ha d’entrar en vibració amb l’univers emocional de cada individu i arrelar profundament en el seu reducte íntim. Si no, els valors que ens fan falta per viure més feliços i perquè el nostre món avanci en consciència, en sensibilitat i en humanització, es quedaran només en conceptes, en idees pensades i segurament molt anhelades però no realment sentides, viscudes ni practicades.

De què ens serveix parlar molts idiomes si no dominem el principal?

El llenguatge del cor és l’idioma més important que tots els éssers humans hauríem d’aprendre. Quin sentit té parlar moltes llengües si les paraules que acaronen l’ànima, que embelleixen la vida i la fan digerible quan és amarga, no les sabem dir en cap d’elles? Per més llengües que dominem, només ens podrem entendre i respectar de veritat si parlem aquest idioma que a les persones desconnectades del propi cor els sona a arameu i a vegades titllen de cursi o només apte per a romàntics.

El camí del cor únicament es pot emprendre amb garanties de la mà de les emocions. Però compte, perquè el sol fet d’experimentar emocions, de compartir-les, mostrar-les o expressar-les no ens apropa al cor. Podem estar sobrepassats d’emocions i mancats de sensibilitat. En la nostra societat actual hi ha un brogit constant d’emocions intenses, força sovint induïdes per la publicitat, l’esport, la política, els mitjans de comunicació i més recentment per les xarxes socials, que moltes vegades el que fan és suplir la falta de sentiments profunds i vertaders. L’emotivisme exagerat (com la racionalitat empedreïda) és sovint un símptoma de pobresa de cor. Michel Lacroix parla d’una bulímia de sensacions fortes que s’acompanya d’una anestèsia de la sensibilitat. Ens emocionem molt, però ja no sabem realment sentir. Per la seva banda, Damasio corrobora que hi pot haver emocions sense sentiments. Ens podem passar la vida experimentant emocions intenses i ser incapaços d’aprofitar-les per nodrir la nostra interioritat. No hi pot haver, en canvi, sentiments sense emocions. Això vol dir que per obrir i eixamplar el cor, hem de connectar primer amb les emocions primàries i, en un segon moment, aprendre a estirar el fil d’aquestes emocions per reconvertir-les en sensibilitat i lucidesa.

Un camí cap a un mateix i de passada cap als altres

Hi ha moltes persones amb vides normals i corrents que viuen a anys llum del propi cor. I molts cors congelats, endurits, ferits o atrofiats. Fa tot just un parell de dècades que tenim notícia de la saviesa i del poder transformador que hi ha darrere de les emocions quan les fem conscients i les convertim en font de coneixement. Els sentiments són la porta d’accés al cor, el camí que condueix cap a un mateix i de passada cap als altres. Però només els atenen com cal els que pensen que la tasca i l’aposta més important de famílies, educació i societat és formar persones (més que professionals o consumidors). Diu Xavier Melgarejo que la prioritat d’un país ha de ser construir persones (no pavellons i aeroports). Persones competents connectades amb el seu propi cor i que sàpiguen establir sintonia amb el dels altres, hi afegiria jo. Però basem l’èxit en conquestes externes, en el fet de ser els primers o els millors, i d’aquesta manera descuidem la interioritat i fomentem ser competitius per damunt de ser competents. El millor en un àmbit o disciplina només ho pot ser una persona. En canvi, la millor versió d’un mateix la podem aconseguir tots. Això expandeix i socialitza la bellesa, i la converteix en un poderós impuls per anar endavant. Per a mi, un autèntic número u és algú que dóna a cada instant el millor que té per donar, que porta i suporta dignament i amb honestedat les seves mancances i contradiccions, que mira més enllà de si mateix, que conserva sempre un bri d’afabilitat i que fa sentir bé aquells que té al voltant. Hem d’omplir el món de números u d’aquests si volem humanitzar la humanitat –com proposa Edgar Morin.

Quan percebem la bellesa –a vegades evident i a vegades oculta–, que hi ha en una persona, en la natura, en el cosmos o en qualsevol instant de la vida quotidiana, i som capaços de sentir-la i admirar-la dins nostre, ens tornem més amables i ens fem més disponibles als altres i al món. Les solucions a molts dels problemes que tenim plantejats individualment i socialment comencen en el cor de les persones, en la capacitat d’aturar-nos a mirar, a sentir i a reconèixer-nos amb els ulls de dins. Les emocions són com la llum d’un far enmig de la nit, conformen un nord i una oportunitat d’or de ventilar, endreçar i embellir la nostra casa interior i de fer del món un lloc més habitable.

Emocions i sentiments: ni tan iguals ni tan diferents

En determinats moments d’aquest llibre parlaré indistintament d’emocions i sentiments i en altres faré algunes distincions entre ells. Podem dir que no són exactament el mateix però tampoc no hi ha unes diferències irreconciliables. El neurobiòleg portuguès de la Universitat de Yale, Antonio Damasio, dedica un llibre sencer, «En busca de Spinoza», a la neurobiologia de les emocions i sentiments i, d’entre les diferències que assenyala, destaca que l’emoció precedeix el sentiment, que podem expressar emocions sense arribar a expressar sentiments, però que no podem expressar sentiments sense tenir la capacitat d’expressar emocions, i que les emocions permeten respondre efectivament i els sentiments permeten fer-ho creativament.

Sovint es defineixen els sentiments com un conjunt de pensaments sobre les emocions, o bé com el nom o l’etiqueta que posem a les emocions a partir del llenguatge, però aquesta és una visió reduccionista. Els sentiments són bastant més que reflexions o paraules sobre les emocions, són percepcions o representacions de les pròpies vivències, i dels nostres vincles amb els altres i el món, que inclouen també imatges, sensacions, intuïcions, silencis, records…, així com el sentit que donem a tot plegat. D’alguna manera, les emocions són més efímeres i corporals i s’orienten a la supervivència, i els sentiments són més sostinguts i espirituals, i s’orienten a una vida plena i amb sentit. Però, tot i les diferències, podem dir que els sentiments són emocions lúcides o sàvies. Són les emocions reconvertides en sensibilitat.

El cor, un altre cervell

«La plenitud la pot viure només una persona que té els seus tres cervells coordinats i en ordre.»

CLAUDIO NARANJO

Les emocions són tan importants i necessàries com la raó i el cor és tan poderós i rellevant com el cervell. Hem viscut molts segles pensant que les emocions eren inferiors a la raó i que el cervell era l’òrgan superior. Encara hi ha qui pensa que el gran propòsit del creixement emocional és mantenir les emocions sota control. Es tracta d’una visió reduccionista que ens impedeix experimentar la màgia de transformar-les i transformar-nos amb elles. Diu Norberto Levy que hem atribuït a les emocions i a la ment un antagonisme essencial, com si la seva relació fos per naturalesa d’oposició. I normalment hem atorgat a la ment una categoria més elevada. Però ara sabem que no hi ha primera i segona classe. Sentir no només té el mateix rang que pensar, raonar, argumentar, memoritzar o crear, sinó que ajuda a realitzar més eficaçment totes aquestes funcions. D’altra banda, aquestes capacitats perden sentit i es desvirtuen si estan mancades d’una sensibilitat profunda i real.

Actualment, també sabem que les nostres emocions, sentiments i pensaments no es localitzen únicament en el cervell, com pensàvem fins fa poc, i que el cervell no és l’únic òrgan intel·ligent del nostre cos. S’ha descobert que el cor té una quantitat prou important de neurones per poder ser considerat un altre cervell. Diu la matemàtica Annie Marquier que el cor conté un sistema nerviós independent i ben desenvolupat amb més de 40.000 neurones i una complexa i espessa xarxa de neurotransmissors, proteïnes i cèl·lules de suport. Gràcies a aquests circuits tan elaborats, sembla que el cor pot prendre decisions i passar a l’acció independentment del cervell i enviar més informació al cervell de la que rep. Un altre òrgan amb una gran quantitat de neurones és l’estómac. I, segons la biologia molecular, la membrana cel·lular –el vertader cervell de la cèl·lula, en paraules del biòleg nord-americà Bruce Lipton–, interactua també de manera intel·ligent amb l’entorn i exerceix una funció determinant en la vivència emocional.

Els tres cervells i les tres evolucions humanes

El prestigiós psiquiatre xilè Claudio Naranjo diu que som éssers amb tres cervells: el del cap (cervell racional o intel·lectual), el del cor (cervell emocional, mamífer o dels afectes) i el de les tripes (cervell visceral, instintiu o reptilià). Aquests tres cervells corresponen a tres nivells evolutius diferents. Normalment el racional predomina sobre l’afectivitat i la saviesa instintiva i això ens ha empobrit molt als éssers humans. A moltes persones les regeix la raó a contracor. En altres, el cervell que s’imposa és el reptilià i es mouen gairebé exclusivament per les reaccions primàries de plaer, inhibició (fugida) o atac (agressió). I en d’altres, el que porta les regnes és el cervell emocional. Aquestes tenen l’afectivitat a flor de pell, però sovint els manca pragmatisme i sentit de la realitat. I és que la plenitud només es pot assolir amb la conjunció de tots tres.

George Vaillant parla de tres grans evolucions humanes que permeten establir un clar paral·lelisme amb els tres cervells que acabem d’esmentar. La primera és l’evolució genètica, que va iniciar-se fa més de dos-cents milions d’anys, i és la responsable que el cervell reptilià hagi crescut de la mida d’una castanya a la mida actual, i s’orienta a la supervivència i a l’adaptació al medi. La segona és l’evolució cultural, que s’inicia fa uns dos milions d’anys amb l’aparició del llenguatge, es consolida gràcies a l’escriptura i la impremta, i és la responsable de la gran evolució del cervell racional o neocòrtex. I la tercera és l’evolució individual, que és la que tenim pendent la humanitat. S’orienta al desenvolupament del cervell emocional i és la que ens toca ara.