Erhalten Sie Zugang zu diesem und mehr als 300000 Büchern ab EUR 5,99 monatlich.
- Herausgeber: Hakabooks
- Kategorie: Geisteswissenschaft
- Sprache: Spanisch
- Veröffentlichungsjahr: 2024
Llegim en aquest llibre escenes que es va trobant l'autora mentre passeja, en les quals hi ha un mòbil implicat. L'escriptura és fluida i detallada. El lector forma part com a testimoni de l´abrupte trencament que es produeix en les converses que s´estan entrellaçant, en el moment en què sona un mòbil. Es trenca el que hi havia i es perd el fil. Domina el mòbil per sobre de tot allò que s´estava produint en les relacions entre persones. I difícilment es reprendrà tal i com anava. Una nova interacció amb un altre que no hi es, predomina sobre el que sí que hi és i que queda apartat. Una vegada i una altra, el que comença s'acaba indefinidament. Mentrestant, els ulls no es miren, no es mira l'entorn, tampoc es mira per on es passa mentre es camina. Es tracta d'un reclam sentit i convençut de la conversa, que estimula el compartir, el ser a prop, el mirar-se, el tocar-se i que ennobleix l'esperit i els vincles afectius.
Sie lesen das E-Book in den Legimi-Apps auf:
Seitenzahl: 84
Das E-Book (TTS) können Sie hören im Abo „Legimi Premium” in Legimi-Apps auf:
Ähnliche
El mòbil que ens ha tret la conversa
El mòbil que ens ha tret la conversa
Maria Teresa Pi-Sunyer
A les paraules dites amb la veu i amb la mirada.
TÍTOL: El móbil que ens ha tret la conversa
AUTORA: Maria Teresa Pi-Sunyer©, 2024
COMPOSICIÓ: HakaBooks - Calbri, cuerpo 12
DISSENY COBERTA: Hakabooks©
FOTOGRAFIA COBERTA: Maria Teresa Pi-Sunyer©
1a EDICIÓ: març 2024
ISBN: 978-84-10173-28-6
HAKABOOKS
08204 Sabadell - Barcelona
+34 680 457 788
www.hakabooks.com
Hakabooks
Queden prohibits, dins dels límits establerts per la llei i sota les disposicions legalment previstes, la reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol mitjà o procediment, ja sigui electrònic o mecànic, el tractament informàtic, el lloguer o qualsevol forma de cessió d’ l’obra sense autorització escrita dels titulars de drets d’autor.
Tots els drets reservats.
Per començar
Gaudir d´una bona conversa és un benestar que queda i que ens fa sentir bé. Per a les persones que en formen part, el que es diu i com es diu, el lloc i el temps que s´ha donat perquè passés, i hagi estat memorable. Percebo que la intromissió del mòbil juga una carta contrària a aquest benestar que ofereix la comunicació. I ho he volgut escriure.
Des del principi, voldria deixar ben clara quina és la meva prioritat del que es pot assenyalar sobre el mòbil. Escric sobre l´aspecte que m´interessa: consideracions sobre la interferència del mòbil en les relacions humanes. Soc conscient que al mateix temps existeixen molts altres aspectes del mòbil a tenir en compte. Múltiples. Sé molt bé que hi són. Però no es tracta aquí de parlar-ne. Senyalo bé el que vull ressaltar i aprofundir. No és que els altres no els tingui en compte. És que no els incloc en aquest relat. Aquell és el meu punt d’atenció.
Deixo constància que soc conscient que el mòbil té unes enormes virtuts impensables fins ara. Jo tinc mòbil i les reconec. El mòbil forma part de la meva vida diària, com per a gairebé tothom. L’utilitzo quan crec que el necessito. Penso que ens ha aportat grans avantatges. Poder escriure´s amb altres i quedar per fer tasques que s’han de complir i amb qui et venen de gust. Poder buscar noms, títols, fets de tot tipus, adreces, el que vulguis... Trobar la música que t’agrada i que la puguis escoltar al moment. Ha facilitat en gran manera la vida pràctica. Et pot resoldre situacions complicades. I et pot salvar la vida, també.
Un cop dit això, sé que aquestes facilitats les paguem amb escreix amb infinitat de dades i informació que anem cedint. Després s’aboquen contra el món on vivim, afectant des de l’individu fins al planeta. Forma part d’un joc d’interessos en el qual ens veiem atrapats, i enganyats, sense adonar-nos-en de la seva magnitud real. I en què participem. Per inconsciència, ignorància o desinterès en els efectes que això comporta. És inabastable i sembla que queda lluny, quan ho tenim a tocar, cada cop que toquem la pantalla.
Visc la contradicció entre la utilitat que ofereix el mòbil en moltes funcions pràctiques i l’ interès que mantinc en els seus efectes vers la comunicació entre les persones. Ho he de poder separar. El mòbil en general és un aparell un xic malèfic per a mi. Té els seus racons foscos en els quals les persones fràgils s´hi poden endinsar sense adonar—se’n i perdre-hi el millor de la seva vida. Es troben al descobert, a l’abast de qualsevol. I amb poques mesures de prevenció. Tot està exposat en el mateix aparell. Segons com el mires, hi trobes diferents visions. Has de saber afinar quina d´entre elles tries. Potser per anar indagant com aproximar-m´hi , escric aquest relat.
No voldria ignorar aquesta relació discordant que es crea amb el mòbil, sinó tenir-la en compte com a premissa principal. Intentar adonar-se´n d´allò que transmet i com poder abordar-ho. Em sembla necessari poder conèixer aquesta nova realitat per ser pensada i que sorgeixin les preguntes adequades. I potser alguna resposta.
L’ús del mòbil té serioses repercussions en molts àmbits de la persona que l’utilitza. A nivell psicològic, social, de la salut. En la que n’he volgut especificar amb detall i dedicar-m´hi especialment, la que m´ha atret l´atenció des dels inicis, és aquella que té a veure amb el fet de parlar i les seves afeccions incloses. Comunicar-se entre persones forma la millor part de les relacions humanes i aporta benestar emocional. Permetre que es pugui donar en les millors condicions, a vigilar de molt a prop, la meva àrea d´estudi.
Les altres múltiples repercussions, com són les relacionades amb les fotos, vídeos, webs, intimitat, privacitat, violència i més encara, fins a ser inacabables, no entren en aquest escrit. Cadascuna d´elles requereix d’un ampli abordatge que no és la meva intenció tractar aquí. De totes maneres, tots els aspectes estan relacionats els uns amb els altres i el que pugui tractar sobre una d´elles incideix en totes les altres.
Cal ressaltar que el mòbil no és l´única causa dels efectes negatius que genera. De fet, n´és un símptoma. En la relació entre les persones hi ha múltiples factors que intervenen. La societat actual no ofereix res millor, no ajuda. Ha propiciat que això passés. L´aparició de les noves tecnologies és molt poderosa, té molta força i implicació social. S´ha implantat com un costum per a tots, com si hagués vingut per quedar-s´hi. Sense pensar-s´ho dues vegades. Fàcilment crea addicció. Sembla que la nostra vida no pot funcionar sense aquests mitjans que ja estan ben instal·lats.
El parlar pel mòbil s´ha estès per tot el món. Està revolucionant els patrons de comunicació existents fins ara. També la comunicació que es produeix entre dues persones amb presència física. Diuen que el mòbil comunica la gent. Podem saber molt del que passa a l´altre costat del món, però molt poc de qui hi ha assegut al teu davant. Comunica la gent? Quin tipus de comunicació és aquesta? Ens trobem de ple en un altre moment, diferents a tots els coneguts fins ara.
L´intrús és l´Altre
Intrús: “qui s´introdueix en un lloc sense haver-hi estat convidat.
El mòbil és un intrús. Primera idea que vaig tenir al començar aquest escrit.
L´altre és l´intrús. Última idea que tinc a l´acabar aquest escrit.
Per fer el recorregut de la primera idea fins a l´última, ha estat necessari passar pel procés de l’escriptura.
Conclusió: M és el transmissor, l´eina.
L´Altre és l’intrús, no el mòbil.
Escric Mòbil amb M ja que és el gran protagonista. Amb una lletra majúscula n´ hi ha prou per definir-lo.
Escric l´Altre amb majúscula també. És el privilegiat qui té la veu en la línia i amb qui es parla. Qui passa per davant de tot i de tothom. És el que truca o a qui es truca.
El M (objecte) i l´Altre (persona) formen una combinació inseparable. Es necessiten mútuament per poder ser.
Van sempre junts.
On està situat el desig ? Qui és trucat és l´objecte del desig.
Un grup de tres persones que parlen. Una d´elles, mentrestant, escriu per M. No hi és. Està per l´Altre, fent veure que està present. La seva presència hi és, la seva atenció i el seu interès, és amb l´Altre.
Escric com si passegés
Escric aquest llibre com si fos un relat del que vaig veient i pensant en qualsevol dels meus dies. Escric com si passegés. Les escenes sorgeixen soles, com si passés del meu cap a la meva mà que escriu, per elles mateixes. Em fan sentir una sensació especial que després passa al paper, gairebé sense adonar-me´n. Quan soc al carrer, de sobte alguna cosa m´impacta i queda dins meu fins que queda escrita. És com si fos un passeig com els que faig, veig tantes situacions que em fan pensar, que no cal que les triï. Alguna d´elles se´m queda gravada entre tantes altres. De fet, anar pel carrer és com una gran riuada de situacions vàries que van passant davant meu. Totes elles em generen un corrent continu d´imatges que m´esclaten a la vista i que només pot acabar-se quan marxo. La velocitat en què tot passa s´hi afegeix i destaca encara més el que estic vivint. He d´agafar al vol allò en el que m´he fixat.
Les escenes descrites són les que veiem cada dia. En qualsevol lloc i en qualsevol moment. Estem envoltats d´elles . Ja no les veiem com a curioses perquè estem acostumats a veure-les. I aquest és el meu punt de partida – senyalar el que ja ni veiem, perquè ho hem adaptat com a part del nostre entorn habitual. Remarcar cada escena és com si captés la imatge. Les primeres impressions les deixo tal i com arriben. Com si fes una foto, on aquesta queda aturada i després puc esmicolar-la en petits trossos que em permeten veure-la en detall. O com si fes un quadre on puc representar amb colors i formes el que aquella escena m´ha dit, m´ha transmès, m´ha impactat en la meva mirada i en el meu sentir. O fer un crit amb tota la força o cantar una cançó en veu ben alta. Necessito expressar allò que m’impressiona els sentits. Sento por, incertesa, tristesa, per allò desconegut que se´m va apropant, però al mateix temps tendresa, joia, llum, al reconèixer allò que m’arriba com un somriure. Sentiments contrastats que van sorgint sense cap ordre ni previsió, tal com ragen i que em generen inquietud o benestar o una mica dels dos a la vegada. Tot va presentant-se davant meu, al seu aire.
Sí, escric com si estigués passejant , al meu aire, mirant el que m´atrau , mentre que al mateix temps em passen pel costat imatges fugaces, ràpides, ara una, ara l´altra. No hi ha ordre, tot passa com passa, a ritmes diferents. Es fonen les escenes les unes amb les altres. I tot va succeint i tot va desapareixent, abans de poder saber cada cosa què és.
