Joguines fàcils per a moments difícils E-Book

Sara Bosch

• Herausgeber: Sentir Editorial
• Kategorie: Geisteswissenschaft
• Sprache: Spanisch

Seitenzahl: 102

Veröffentlichungsjahr: 2023

Beschreibung

No hi ha infantesa feliç sense jocs. Si desitgeu connectar amb els vostres fills i les vostres filles, treballar conjuntament per millorar els aspectes que provoquen situacions desagradables a la vostra llar i aconseguir que els nens i les nenes reconeguin i acceptin les seves emocions, és més fàcil si ho feu des del joc. Atès que les joguines són el mitjà que afavoreix el joc, en aquest llibre trobareu idees i instruccions per crear joguines pròpies, que us ajudaran a gestionar fàcilment i millor els moments quotidians menys divertits, com ara anar a dormir, rentar-se les dents, deixar de tenir por o col·locar la motxilla al seu lloc en arribar a casa, entre d'altres. Gràcies a les eines que es presenten en el llibre, aconseguireu: - Fomentar la meravellosa relació adult-menor . - Resoldre conflictes, transformant-los en moments divertits i inoblidables. - Saber si ho esteu fent bé. Les joguines que es detallen en aquest Sentillibre tenen un valor incalculable, ja que són alguns dels recursos que aconsellen els mateixos psicòlegs. A més, cadascuna s'acompanya d'una guia professional per aprendre i entendre per què funcionen. Prepareu-vos per sorprendre-us i fer que en la vostra vida tot sigui més senzill juntament amb els vostres petits.

Leseprobe

Joguines fàcils per a moments difícils

© 2023 Sara Bosch Carretero i Marta López García

Primera edició, juny 2023

Directora de col·lecció: Mercedes Bermejo Boixareu

Directora de producció: M. Rosa Castillo Hidalgo Col·laborador: Pol Carbonell Bosch

Traductor: Jesús Miguel Silvestre

Correctora: Elisenda Nierga Frisach

Maquetador: cuantofalta.es

Dissenyador de la coberta: ENEDENÚ DISSENY GRÀFIC

© 2023 Editorial Sentir és un segell editorial de Marcombo, S.L.

Gran Via de les Corts Catalanes, núm. 594, 08007 Barcelona www.editorialsentir.cat

Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, tret excepció prevista per la llei. Adreçar-se a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si cal fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra.

ISBN del llibre en paper: 978-84-267-3649-9

ISBN del llibre electrònic: 978-84-267-3693-2

Producció de l’ePub: booqlab

Per què m’ho poses tan difícil,tant com jo t’estimo?Serà perquè soc un nen.

A tots els pares, a tots els nens que ensdesafien i ens inspiren cada dia perquètot pugui ser molt més fàcil. Gràcies.

Als nostres amors: El Pol, l’Hugo i la Martina.

Índex de continguts

Pròleg

1. Pares, mares… estem al vostre costat

1.1 Les joguines

2. Els dormimicos

2.1 Explicació de la joguina. Instruccions

2.2 Bases psicològiques

2.3 A quina edat comencen les pors?

2.4 Com afavorir un son agradable?

2.5 Suggeriments per a papes i mames

3. L’ampolla de petons

3.1 Explicació de la joguina. Instruccions

3.2 Bases psicològiques

3.3 Suggeriments per a papes i mames

4. La bústia màgica

4.1 Explicació de la joguina. Instruccions

4.2 Bases psicològiques

4.3 Suggeriments per a papes i mames

5. Missió possible

5.1 Explicació de la joguina. Instruccions

5.2 Bases psicològiques

5.3 Suggeriments per a papes i mames

6. Paraules pastoses

6.1 Explicació de la joguina. Instruccions

6.2 Bases psicològiques

6.3 Com començar a fer-lo?

6.4 Suggeriments per a papes i mames

7. Pàrquing de motxilles

7.1 Explicació de la joguina. Instruccions

7.2 Bases psicològiques

7.3 Com introduir les rutines?

7.4 Suggeriments per a papes i mames

8. Esprai antimonstres

8.1 Explicació de la joguina. Instruccions

8.2 Bases psicològiques

8.3 Com actuarem, en general, davant d’una situació de por?

8.4 Suggeriments per a papes i mames

9. Vaig de bòlit

9.1 Explicació de la joguina. Instruccions

9.2 Bases psicològiques

9.3 Suggeriments per a papes i mames

10. Capítol final

PRÒLEG

No hi ha infantesa feliç sense jocs. Un infant que no ha jugat de petit mai no serà un nen sa, una nena feliç. No descobrim pas res de nou amb aquesta afirmació. El que no és tan conegut és el fet que els jocs serveixen a més a més per resoldre traumes i diversos problemes, tant en la infantesa com en l’edat adulta. El joc és quelcom que, terapèuticament, es fa servir amb resultats molt bons.

En aquest nou món on el joc és el mitjà per elaborar i resoldre les emocions, els traumes i les conductes no desitjades, apareixen la Sara Bosch i la Marta López.

Dues professionals de la psicologia que se les han enginyat per elaborar jocs perquè els pares i les mares puguem connectar millor amb els nostres fills; perquè treballem aquells aspectes del dia a dia que provoquen situacions no desitjades a casa, o perquè els nens i les nenes reconeguin i acceptin les seves emocions.

A aquest llibre trobaràs solucions per resoldre diversos problemes que sovint apareixen a la majoria de llars: com anar a dormir, com rentar-se les dents, com fer les coses (i de forma ràpida!), com deixar de tenir por o posar la motxilla al seu lloc en arribar a casa. Si et sembla impossible, continua llegint les pàgines següents.

A tall d’anticipació, avanço que a cada capítol trobaràs idees per crear joguines que ajudin a assolir cada objectiu. Al capdavall, segons les mateixes autores, les joguines són el mitjà, l’instrument que afavoreix el joc. I se les han enginyat per dissenyar joguines que permetin establir aquesta connexió amb els nens, que siguin el pont que afavoreixi la resolució d’un problema.

La màgia ve després: aquestes joguines no es venen. No les trobaràs a les botigues (de moment), perquè estan pensades per ser elaborades a casa, perquè tothom hi tingui accés i perquè puguin ser confeccionades amb els nostres petits i petites.

Tot això només es pot aconseguir amb grans dots de creativitat, professionalitat i saviesa. Gràcies, Sara i Marta, per fer-ho possible.

Diuen que la felicitat està en els petits moments, i jo he tingut la sort de gaudir-ne d’un quan em van demanar de prologar aquesta obra. He gaudit cada joc com si l’estigués fent, com si jo fos una nena una altra vegada. No ho he viscut com a mare, sinó que em transportava a la meva infància i pensava: que fàcil hagués estat si ho hagués fet així!

Per tant, et recomano que facis com jo davant aquest llibre: llegeix, juga i emociona’t. Si, a més, en la teva dinàmica familiar, li trobes la utilitat per a la qual fou creat, afegirà un plus de felicitat a la teva vida.

Lectura amena, joc, emoció i felicitat; tot això trobaràs a continuació. No t’ho perdis.

Rosa JovéPsicòloga i autora de Dani no vol dormir,Creixiconte de l’Editorial Sentir

1

PARES, MARES… ESTEM AL VOSTRE COSTAT

És igual com siguem. El nostre nivell econòmic o intel·lectual. La nostra raça. La nostra història. Tots som pares i mares i el que més desitgem per als nostres nens, les nostres nenes, és que siguin persones felices. Ajudar-los a construir-se com a adults sans, capaços i sensibles. Que assoleixin les seves metes i somrigui el seu cor. Educar-los ha de ser això. Coneixem els llocs, els objectius…, i el nostre instint ens diu contínuament si s’hi acosten o s’hi allunyen. Amb la mirada d’amor i de preocupació a parts iguals.

Centenars de pares han anat a consultar a professionals, psicòlogues com nosaltres, només per a saber què han de fer. A la recerca de recursos que els ajudin. I no sempre, ni de bon tros, parlaven de cap trastorn a tractar. Sí que ho feien, sovint, d’aquestes coses que desapareixen —o almenys algunes deixem de sofrir-les o de veure-les— amb el temps; però quan aprendrà?

«L’hi hem repetit mil vegades i no hi ha manera, no li dona la gana»; «He provat a dir-l’hi bé, a castigar-lo, a fer-l’hi entendre… Pot amb mi, què faig?». Papes que se senten malament per cridar tant, per enfadar-se tant. Mames frustrades per haver de fer el paper de bruixa de la peli, per no saber què més fer per transformar amb una vareta —que no tenen— alguna cosa que podria ser tan fàcil: «De debò ho ha de fer tot tan complicat?». Així, ho hem sentit tantes vegades: «Podries donar-nos eines per gestionar-ho?».

Ja sabíem que això de la criança no seria gens senzill. Però llavors no sentíem cap mena d’estrès en pensar-ho. I no ens semblava que fossin tan terribles les coses que uns altres ens explicaven. Ara sí. Un matí descobrim amargament que tenim l’enemic a casa, aquell que no entén que tenim pressa, que en aquesta vida hi ha normes, horaris i organització.

Que es resisteix a parlar-nos, com si fóssim una espècie d’interrogador del qui no es refia. O pitjor encara, que res ha d’aportar-li perquè no sap gens ni mica. I arribat al pitjor dels extrems… a qui ni tan sols veu. Que a més sembla no agrair res o que desconeix l’idioma amb el qual expressar les seves disculpes.

Que ens obstaculitza amb les seves coses escampades o ens obliga a anar-li al darrere com si aquest, i només aquest, fos el treball de la nostra vida. Que menysté el poder que la mare naturalesa ens ha atorgat. Enemics i enemigues de la nostra desitjada i merescuda pau en arribar a casa. Del nostre descans. I amb la ment enverinada pel cansament i la impotència, quantes vegades no ens hem sorprès pensant en com s’ho fan altres famílies perquè els seus fills i les seves filles els hagin sortit tan bé (ja sabem que, tret dels nostres, gairebé tots els altres són perfectes).

I és que, afortunadament, ens resistim a caure en la temptació d’alliberar el monstre desconegut que habita en nosaltres i que, a més a més, com a molt, tan sols aconsegueix un triomf superficial: «Almenys, si crido, o si em veu que exploto, em fa cas… però no vull ser pas així, jo no vull continuar així, he d’aprendre a gestionar-ho d’una altra manera».

És veritat, sovint ens costa imposar aquests límits tan fonamentals, i al mateix temps inculcar i fins i tot exemplificar els valors que desitgem. I rendir-se no és mai la solució.

No és gens senzill. Com no ho és cap ésser humà. Som complexos, contradictoris i emocionals. I els nens i les nenes no són simplement adults en miniatura.

La papallona pretenia ensenyar l’eruga a ser papallona, a volar.Però encara no tenia ales, perquè l’eruga és una altra cosa.

I aquest és el repte. El més fascinador d’aconseguir. O si més no, cal no deixar d’intentar-ho. Perquè ens necessiten. Abans de volar.

Katy Prudic, entomòloga de la Universitat d’Arizona, a Tucson, diu d’aquesta metamorfosi: «És un procés meravellós que consisteix a reinventar-se». «Quan els insectes es metamorfosen, són capaços d’explorar llocs que no podrien explorar sent cucs, erugues o larves», afegeix Prudic. No et sembla que és a aquests llocs preciosos del món, de la vida, on els vols portar, els que mereixen explorar?

Els nens, les nenes, els nostres fills i les nostres filles mereixen confeccionar les seves ales, però també ens demanen ser feliços a partir d’avui. Des d’aquest moment. Molt abans de ser aquests homes i aquestes dones que ens ompliran d’orgull.

I nosaltres, pares i mares també volem —necessitem!— ser feliços a partir d’avui. Mentre els eduquem, els ajudem i els estimem. Intensament i profundament. Com quan en respiràvem l’aroma de pell de nadó.

«Així, la papallona va entendre com ajudar a la eruga.I fent amb les seves ales un vestit meravellós va caminar al seu costat un temps, mirant cap endavant mentre el miracle anava succeint.»

No hi ha relació més important en les nostres vides, cap que condicioni tant com som avui, que la que mantenim amb els nostres cuidadors primaris, amb els nostres progenitors. Aquest arxiu gravat durant la nostra infància és un percentatge tan alt com invisible, del qual potser mai no arribem ni a ser conscients. Com estimem, com afrontem els problemes, com expressem el que sentim i com comuniquem el que pensem.

El que vivim avui té un nucli en la nostra memòria com aquesta gran massa de gel que queda amagada sota la punta de l’iceberg.

A vegades, quan a consulta o als tallers amb papes i mames parlem de com ajudar els seus nens perquè puguin desenvolupar millor les seves capacitats, les seves habilitats, abans els preguntem: en quines habilitats i capacitats penseu? Gairebé tots estan d’acord: gestió emocional, autoestima, atenció, comunicació, planificació, organització…

I els demanem que els imaginin com si ja les tinguessin. D’aquest exercici emergeixen nens i nenes que, quan estan enfadats, avergonyits, tristos o nerviosos, saben recompondre’s; que conten, escolten i reflexionen sabent decidir, tot sols o al costat nostre, el millor que poden fer. I ho fan.

Que mai diuen res dolent o devaluador sobre ells mateixos, que coneixen el seu potencial, que saben automotivar-se i esforçar-se. Que respecten les normes i els límits amb tranquil·litat. Nens que ens expliquen les seves preocupacions. Nenes que donen les gràcies i demanen perdó. Nens i nenes que confien en nosaltres.

Que s’organitzen i planifiquen les tasques i el temps, sense distraccions i amb autonomia. I amb una habitació impol·luta. Nenes i nens fàcils i adorables. Mirada d’amor, amb preocupació cap ni una.

Els papes i les mames es miren entre ells. És un exercici en què tots han aportat i llançat desitjos a l’aire. Riuen i es consolen els uns als altres amb la idea comuna que potser no serien uns nens normals.

Que el seu, la seva, està en aquesta cosa; que, pobrets, en el fons, la de coses que arribem a demanar-los… Deu segons.

El temps que triga algú a dir: «Sí, però, mira, et dic una cosa que em preocupa, perquè som aquí per a això, perquè el meu petit és preciós, sí, i l’estimo amb l’ànima, però què faig quan…». I la preocupació sorgeix de nou. I tenen raó. Han adquirit la responsabilitat. Han descobert el que tots i totes en el fons intuïm. Que la nostra manera de fer les coses com a pares i mares imprimeix una petjada. Que en totes i cadascuna d’aquestes paraules que entre tots varen dir, hi som nosaltres.