Els pobres, els sants E-Book

Jacint Verdaguer i Santaló

• Herausgeber: SAGA Egmont
• Kategorie: Poesie und Drama
• Sprache: Spanisch

Seitenzahl: 35

Veröffentlichungsjahr: 2022

Beschreibung

Antologia poètica de poesia cristiana que profunditza en temes socials i espirituals, característics de l'obra de Jacint Verdaguer. Aquesta col·lecció està dividida en dues parts, Els Pobres, en la que parla de pobresa, de caritat i de problemes socials, i Els Sants, en la que profunditza en les vides de diferents Sants catalans com Santa Rosalia o Sant Joan de la Salle.-

Leseprobe

Jacint Verdaguer i Santaló

Els pobres, els sants

(OBRES POSTUMES)

Saga

Els pobres, els sants

Copyright © 1908, 2022 SAGA Egmont

All rights reserved

ISBN: 9788726687736

1st ebook edition

Format: EPUB 3.0

No part of this publication may be reproduced, stored in a retrievial system, or transmitted, in any form or by any means without the prior written permission of the publisher, nor, be otherwise circulated in any form of binding or cover other than in which it is published and without a similar condition being imposed on the subsequent purchaser.

This work is republished as a historical document. It contains contemporary use of language.

www.sagaegmont.com

Saga Egmont - a part of Egmont, www.egmont.com

ELS POBRES

ALMOINA RETORNADA

Sota l més meridional dels sis turonets que baixen del Tibidabo a Sant Martí de Provensals, com sis enormes graons d’una escalada gegantina, a la banda del nord de l’esglesia del Clot, s’extén, clapejat de blanques cases i vermelles teuleries, creuat i recreuat per camins i carreteres plenes de fanc a l’hivern i de pols a l’estiu, el conegudissim Camp de l’Arpa. En ell, cap a tramontana, hi ha un barriet que du l nom poc simpatic den Roba-cols, que té, o, millor, tenia dos carrers, quan jo escrivia aquestes ratlles, que fa vint anys justos.

Al cap d’allà del més allunyat de Barcelona he visitat a un jornaler que no fa gaire temps tingué la desgracia de trencar-se una cama treballant al servei d’una casa amiga. L’he trobat extès encara en son llit, aont ha passat els quaranta dies de reglament ab la cama lligada, per no dir aparedada, sense poder-se girar ni moure poc ni molt, com un mort en son sepulcre. Més, després dels quaranta dies de quaresma i de terrible passió, el mort havia resucitat, i per llevar-se no esperava més que revenir-se un xic de forces.

Per sota l llit i per la cambra corrien i jugaven uns conills blancs i negres i feien remor, com per distraure i fer companyia al malalt, que no n tenia gaire d’altra, sinó fos algun veí que de cent en quaranta l’anava a veure.

Els del veinat li diuen el moro, més no n té res, ans es un bon cristià, com n’es bona mostra l Sant Crist que té sobre la pica de l’aigua beneita a l’espona del llit, i no m deixaria mentir una estampa de la Mare de Déu que té clavada a la paret ab quatre agulles damunt de la tauleta de les medecines, al bell costat del llit. Un quadret de l’apostol de la caritat, Sant Vicents de Paul, es testimoni de que també ha rebut la visita dels socis de ses Conferencies, que a tants pobres malalts i a tantes animes decaigudes tornen de mort a vida.

Una caixa ont en altre temps hi havia hagut quelcom, i un parell de cadires, una d’elles coixa, o, millor, amb una cama trencada com son amo, i l’altra sense boga, són l’unic moblatge que no ha anat a raure a ca l’usurer.

— Teniu fred?—jo li he preguntat, veient-lo tant mal arropat i sota teulada.

— No, — m’ha respost; — estant així tancada la cambra, no s fa pas sentir. Déu dóna l fred segons la roba.

Això ho deia perquè estava tancada l’unica finestra que ell veia desde l llit, no recordant-se de dues grans obertures que hi havia a l’altra banda i engolien prou aire per matar a un gegant que estigués en son estat. Més amunt m’he descuidat d’anomenar una altra cosa que s’havia deslliurat també de les urpes del prestamista, o sia de l’escanya-pobres. Es una guitarra que tenia penjada a l’espona esquerra, aont ell arribava ab la mà. Jo, desde que entrí a la cambra, la mirava, i per cert no pas ab tant afecte com al Sant Crist que tenia penjat a l’altra espona més aprop del capsal. Sabent que era valencià, no me n’he extranyat gens ni mica; més, com no estic avesat a veure-l en la capsalera del llit dels malalts, no he pogut deixar de preguntar-li:

— I això per què us serveix, estant vos malalt en aqueix clot de llit?

— Per què m serveix, diu vostè? Aviat ho veurà.