Erhalten Sie Zugang zu diesem und mehr als 300000 Büchern ab EUR 5,99 monatlich.
- Herausgeber: SAGA Egmont
- Kategorie: Poesie und Drama
- Sprache: Spanisch
És impossible conèixer bé el romanticisme del segle XIX sense conèixer l'obra d'un dels màxims exponents de la Renaixença catalana, Jacint Verdaguer. El mossèn feia servir la poesia per parlar de religió i de la fe cristiana. En aquest segon volum es reuneixen els poemes que representen figures importants com la de Sant Francesc, la de Santa Eulàlia o la de Sant Joan. A més, el recull també inclou la col·lecció de Roser de tot l'any.-
Sie lesen das E-Book in den Legimi-Apps auf:
Seitenzahl: 248
Veröffentlichungsjahr: 2022
Das E-Book (TTS) können Sie hören im Abo „Legimi Premium” in Legimi-Apps auf:
Ähnliche
Jacint Verdaguer i Santaló
Obres complertes. Vol. 2
AB GRAN CURA ORDENADES Y ANOTADES
Saga
Obres complertes. Vol. 2
Copyright © 1905, 2022 SAGA Egmont
All rights reserved
ISBN: 9788726687569
1st ebook edition
Format: EPUB 3.0
No part of this publication may be reproduced, stored in a retrievial system, or transmitted, in any form or by any means without the prior written permission of the publisher, nor, be otherwise circulated in any form of binding or cover other than in which it is published and without a similar condition being imposed on the subsequent purchaser.
This work is republished as a historical document. It contains contemporary use of language.
www.sagaegmont.com
Saga Egmont - a part of Egmont, www.egmont.com
LO SOMNI DE SANT JOAN
A SA SANTEDAT LO PAPA LLEÓ XIII
dedicatoria
Nou Apòstol del amor
que a l’ Esglesia Déu envía,
Vicari del Salvador,
que beus en son meteix Cor
la caritat que’s perdía;
Poeta y sabi, ¿d’hont traus
los cants y la sabiesa?
¿D’hont tes lleys y dolces paus
que com cadenes suaus
l’humanitat tenen presa?
¿D’hont traus la força, Lleó,
qual rugit lo món desperta?
oh cor de la Relligió,
¿qui t’ha dada l’atracció
que’ls pobles guía y concerta?
Te la dona’l Cor sagrat,
com Tu coronat d’espines,
hont d’amor diví inflamat,
com lo Dexeble estimat
ton front de néu hi reclinas.
__________
PRELUDI
In nidulo meo moriar.
Job, xxix, 18
Jo sé una capelleta entre les branques,
fugint dels raigs del sol,
que ombreja un roseret de roses blanques
hont niua’l rossinyol.
Lo rossinyol refila entre les roses,
refila día y nit;
¡té, pobre aucell, que dirli tantes coses
al roseret florit!
Davant la capelleta hi ha l’imatge
de vostre Cor sagrat,
Jesús, roser florit en quin brancatge
mon cor també ha niuat.
Jo al aucell dich, quan sento ses complantes:
— Mon níu val més que’l téu;
¡oh rossinyol, rossinyolet que cantas,
si jo tingués ta vèu!
Si jo tingués ta vèu, com cantaría,
volant per l’infinit:
Que’n sou de bò, Déu méu, sol del méu día,
y estrella de ma nit:
Per niuar, a la tórtora oliveres
florides li donàu,
al colomí un relleix en les cingleres,
a l’àliga’l cel blau;
Als Serafins donàu per níu l’empiri
tot plè de vostre amor,
y al home ingrat, com a l’abella un lliri,
li dau lo vostre Cor!
__________
LO SOMNI
Recubuit in Coena super pectus ejus.
Joan. xxi, 20
Quan vegé lo bon Jesús
tots sos dexebles a taula
units a sa dolça vèu
per fer la derrera Pasqua,
haventlos sempre estimat,
fins a la fí’ls estimava.
Ab tovallola cenyit
se’ls agenolla a les plantes:
d’un a un los renta’ls peus,
barrejant sos plors ab l’ayga.
Al havèrlosels rentat
los díu aquestes paraules:
— Sopâ ab vosaltres avuy
ab gran desitg desitjava,
del méu amor infinit
per darvos la lley sagrada:
com jo a tots vos he estimat,
estimàuvos uns als altres.—
Los dona son Còs per pà,
per ví sa Sanch adorada;
de la sanch del bon Jesús
sant Joan se n’embriaga.
Se reclina al sagrat Cor,
com trobador sobre l’harpa,
y amorosos batements
ressonan dins la seva ànima.
Ab música tan suàu
sant Joan s’endormiscava,
los somnis que ha somniat
eran més dolços encara.
Lo primer somni que té,
que li naxen ales d’àliga.
Desde’l pit del bon Jesús
vola al sí del etern Pare:
fixa’ls ulls en aqueix Sol,
un torrent de Llum ne raja,
y d’eix Sol y d’exa Llum
com un diluvi de Flama.
Del fons de l’eternitat
a la terra’l vol abaxa.
Lo ríu de Llum es lo Verb
y’l Verb prengué carn humana,
y en crèu lo mira clavat
dalt al cim d’una montanya,
lligant la terra y lo Cel
ab sa amorosa abraçada.
LO COR OBERT
Unus militum lancea
latus ejus aperuit.
Joan. xix, 34.
Somnía veure a Adàm, no’l de la terra,
sinó l’Adàm misteriós del Cel
fer la sòn del amor dalt d’una serra,
mes ¡ay! en braços de la mort cruel.
Les flors del paradís sols ses espines
dexàrenli punyentes per coxí;
es una crèu lo llit hont lo reclinas,
ingrata humanitat, míral aquí.
Los braços axamplant vol abraçarte,
la testa abaxa per donarte un bés,
empenyora la vida per comprarte,
dona la sanch, ¿què pot donarte més?
Es un lliri marcit sa groga cara,
mes ab sos llavis sechs apar que’ns díu:
Dormo, mes vetlla lo méu Cor encara,
mon Còs es mort, mes mon amor es víu,
¡Tot està consumat! la terra dura
es batejada ab sanch del Criador,
que de ses mans y peus hi raja pura,
sens apagar la set de son amor.
¡Tot Ell n’està brollant; cada ferida
es un canal d’aqueix tresor diví,
y ¿hont es la dèu d’aquexos ríus de vida?
¿d’hont tan preuada púrpura sortí?
Los claus y espines la vessaren tota,
lo rahím sacrosant es expremut;
sobre’l Calvari la derrera gota
del ví que engendra vèrgens ha caygut.
Sayons cruels, minayres d’exa mina,
¿què hi fèu a fora? escorcollàu a dins:
obríu lo Cor d’hont vé exa sanch divina,
estoig d’evori hont guarda sos rubins.
¡Oh segellada font, tràulos a fora,
que’l món té set de l’ayga de tes llums:
jardí tancat, desclòute; a qui t’anyora
déxali omplir lo cor de tos perfums!
Dona Longinus la cruel llançada
y la mística pedra obre son flanch,
com al colp de Moysès, dant en rosada
sa derrera ayga y sa derrera sanch.
L’amor, l’amor que sa parpella ha closa
ha desclòs lo sagrari de son pit,
d’hont naix l’Esglesia, sa immortal esposa,
Eva divina del diví adormit.
¡Que hermosa naix! sembla una flor que brota
a la soca del arbre de la crèu.
Ell de sa gloria y sos dolors la dota
y posa en ses entranyes lo Cor séu.
Quan del somni’s desvetlla, a sa divina
coloma díu, per darli un bés de amor:
«Carn de ma carn, òs de mos ossos, vina,
no tindrèm més que una ànima y un Cor.»
Naix d’aquell bés angèlica niuada,
voladuria de vèrgens y de sants,
que es en lo breç del sagrat Cor breçada
la familia gentil dels cristians.
Ells de son pit, d’hont fou clau d’or la llança
posant lo llavi en l’abundosa Font,
beuen la fè, l’amor y l’esperança
que tornaràn la joventut al món.
L’herma Tebayda que ab sos dolls s’abeura
veu ses arenes convertirse en hort,
que a l’Assia va axamplantse, com un eura
que vesteix ab sa vida un arbre mort.
Les soletats florexen com un lliri,
l’aspra terra congría Serafins,
y’l firmament s’inclina per sentirhi
de l’aurora novella’ls cants divins.
Fugen totes les ombres al abisme,
s’alegra l’univers, ahir tant trist,
que es de llum y de vida’l Cristianisme
un ríu vessat del Cor de Jesucrist.
Oh crepúscol diví del regne hont s’ama,
oh mar d’amor, anega les nacions,
oh Sol del paradís, vessa ta flama,
illumina, feconda, encén los mons.
__________
Cor Jesu charitatis victimam, venite adoremus.
Com gegant per empendre la carrera
del séu amor, se lleva eix Sol naxent;
va a assoleyar l’humanitat sencera,
fent del ocàs del Gólgota orient.
Irradiant son carro de victoria
d’un infinit se llença a altre infinit;
lo día al día fà saber sa gloria,
la nit serena a la vinenta nit.
Lo sol abans d’extendre per la terra
sa rossa cabellera de claror,
ne corona lo front d’alguna serra
d’hont raja destrenada en rinxos d’or.
Axí abans d’axamplar ses flamejantes
ales, lo Cor deífich, ab sa llum,
encén algunes ànimes gegantes,
que en la nit són del día clar vesllúm.
Joan, en processó misteriosa
los hèroes del amor veu arribar,
anelles d’or de la cadena hermosa
que vé’ls cors y la terra a encadenar.
Regina d’eix esplet d’ànimes belles
María reflecteix la llum del Sol,
com la lluna entremitg de les estrelles
aconhortant la creació en son dol.
__________
CELISTIA
Nox illuminatio mea in
deliciis meis.
Psalm.cxxxviii, i i.
I MARÍA
Sub umbra illius, quem desideraveram, sedi: et fructus ejus dulcis gutturi meo.
Cant. ii, 3.
Magnifica al Senyor, ànima mía;
Déu es amor y amarnos mes volía;
un Cor jo li doní,
y’ns ama ab aqueix Cor, desde aquell día,
ab un amor sens mida y sense fí.
La creació es un arbre floridíssim
que del Cel y la terra al bés dolcíssim
ha produhit eix Fruyt:
jo só la flor hont lo formà l’Altíssim,
són mos braços la branca que l’ha duyt.
Prenèu eix dó del arbre de la vida,
só l’Eva celestial que us ne convida;
qui’n pren no morirà:
matà’ls hòmens la fruyta prohibida,
una altra Fruyta aquí’ls ressucità.
De les obres de Déu es la més bella;
fent girar Cel y terra al voltant d’ella,
ne féu centre del món.
Lo sol meteix d’eix Sol es una estrella
lo firmament es l’arch d’aquexa Font
Que baxa a l’home l’ayga de l’altura.
Volent deificar la criatura
son Cor li dona Déu;
poncella nada en mi, de ma sanch pura,
que pujà a obrirse en l’arbre de la crèu.
¡Axís Déu ama’l món! a promulgarhi
la dolça caritat pujà al Calvari,
Moisès d’est Sinaí,
desde’l Cel a la terra per posarhi
de la lley de la gracia’l pont diví.
Humanitat, ab Cristo ressucita;
Ell derogant la lley israelita
t’ha dat la lley d’amor,
¡Mírala! no en taules de pedra escrita,
sinó, ab sanch meva, de ton Déu al Cor.
__________
II SANT PAU
Cor Pauli Cor Christi.
Lo llop ja es un anyell: anant a pendre
los cristians, per Cristo se veu près,
lo foch del Cel en que s’ha vist encendre
dexarà’l món abans de gayre encès.
— A escapçar la ferotge idolatría
nostre Senyor m’envía;
perçò’m dona son glavi fulgurant,
que es pêl vici y l’error una corbella,
mes per la fè una rella
que anirà, arrèu, la terra capgirant.
Del Evangeli com llevor divina
jo sembro la doctrina,
la sembro als quatre vents per terra y mar:
los llamps de ma paraula y de ma ploma
van de Damasch a Roma,
fent los hòmens y’ls déus agenollar.
So’l mínim dels apòstols: visch de penes,
he arrossegat cadenes,
nàufrech, batut, apedregat m’he vist,
he dormit entre’ls morts del cementiri;
m’espera altre martiri;
mes ¿qui m’arrencarà de Jesucrist?
¿Qui me’n arrencarà? abans de mos braços
y cor ne faré llaços
per lligar tots los hòmens a sa crèu.
De mort està l’humanitat ferida;
tan sols pot darli vida
encarnantse en son pit lo Cor d’un Déu.
__________
In die illa erit Fons patens domui David.
Zach. xiii, i.
Com cèrvola ferida que sedeja
vé a exa déu evangèlica Agustí:
la lira que punteja
es un Cor flamejant d’amor diví.
__________
III SANT AGUSTÍ
Qui tinga set que vinga ací y que bega,
que bega en exa Font del Salvador;
l’amor es qui la engega,
veníuhi a beure, assedegats d’amor.
Cors de ferre, veníu a amorosirvos,
les aygues d’aqueix Cor fan estimar;
cors buyts, veníu a omplirvos;
cors morts, veníu ací a ressucitar.
Als qui heu tastat de l’heretgía impura,
escèptichs, maniqueus, pelagians,
la bestial pastura
que als fills de Cristo donan los pagans.
Als qui en la copa del plaher terrosa,
com jo, us omplireu d’amargor y fel,
en esta Copa us posa
un rajolí de ses dolçors lo Cel.
Hi begué la gentil Samaritana
vora’l pou asseguda de Jacob.
Qui d’exa ayga demana
ja té com ella’l bon Jesús aprop.
Jesús, amor que l’ànima me roba,
¡que tart de vostres aygues jo he begut!
bellesa antiga y nova,
¡que a deshora ¡ay de mi! us he conegut!
«Hòmens, veníu, lo Cor de Crist vos crida,
entre en mon Cel qui vulla ser felíç;
ma dolça Crèu es l’arbre de la vida,
ma dolça Font la font del paradís.»
__________
IV SANT AMBRÓS
Aperiet Dominus thesaurum suum optimum.
Deut. xxviii, 12.
Un arbre hi ha al Cayre
que perfuma l’ayre
de mística olor,
a qui l’agullona
son bàlsam li dona
dels bàlsams la flor.
¿De més goridor
quin arbre’n tindría,
Jesús, mon amor?
Longino ho sabría,
que un raig ne rebía
ferint vostre Cor.
__________
V SANT ANTIOCHUS
Hæc Porta Domini, justi intrabunt in eam.
Psalm. cxvii, 20.
La porta del paradís
per un glavi fou tancada;
mes Déu volgué que la obrís
altre glavi que, felíç,
en son Cor nos dona entrada.
__________
VI SANT BENET
Quæsivit Dominus sibi virum juxta Cor suum.
I reg. xiii, 14.
D’exèrcits de cordícols patriarca,
Benet puja al Cassino a edificar,
per lo diluvi de son temps, una arca,
hont se pogués l’humanitat salvar.
Va a predicar la pau a gent de guerra,
a un segle d’odi va a parlar d’amor,
les eynes dú per treballar la terra,
fè y caritat per treballar lo cor.
Veu del Cassino en la carena amiga
a una gran roca un penitent fermat;
la cadena de ferre li deslliga,
y díuli axís, donantli llivertat:
— Puix aquest món per l’home es un desterro,
sirvent de Déu, no’l faças tu més trist;
aspra cadena no li cal de ferro
a qui dú la d’amor de Jesucrist.
__________
Joan encara somnía;
somnía que un sant ha vist,
sa llet li dona María,
sa estimació Jesucrist.
__________
VII SANT BERNAT
Intuerce et respice rosam passionis quomodo rubet.
Lib. de pas. Cap. 41.
Del Calvari en lo verger
troba l’Amor de sa vida,
Jesús li sembla un roser,
un roser en sa florida.
Enfilat a l’aspra crèu,
en cada mà té una rosa,
una rosa en cada pèu,
al cos tat la més hermosa.
En la rosa del costat
s’hi posa mística abella;
es l’abella sant Bernat;
¡qui pogués posarshi ab ella!
Allí cullía la mel,
que en ses obres ha dexada,
entrant y sortint del Cel
per exa porta daurada.
__________
VIII SANT FRANCESCH
Amor mi mise in fuoco.
Veu passar la figura macilenta
de sant Francesch, lo serafí encarnat,
de Jesucrist aparició viventa
ab claus del séu amor crucificat.
D’amor ploran sos ulls, d’amor encesa
sa cara està, flameja lo séu pit:
dú als peus y mans y cor la llaga impresa,
carta en que Déu posà lo sobrescrit.
Donchs ¿quí li ha feta exa ferida hermosa?
¿Li obriría la llança o bé l’amor?
¿Quin raig de sol esbadellà exa rosa?
¿Quina hermosura esbadellà aqueix cor?
Lo Cor de Jesucrist: sols d’Ell ha apresa
l’angèlica follia de la crèu,
que en cors de carn la caritat ha encesa,
y fà girar los ulls del home a Déu.
__________
A Aqueix querubí terrestre
Bonaventura segueix:
l’amor que fería al mestre,
com es fletxador tan destre,
també al dexeble fereix.
__________
IX SANT BONAVENTURA
Et egredietur virga de radice Jesse, et Flos de radice ejus ascendet. Et requiescet super eum spiritus Domini.
Is. xi, 1 y 2.
Arbre de la vida,
bella es ta florida,
divina es la Flor
que vermella y blanca
corona ta branca
com un astre d’or.
Ses fulles són flama
d’amor ab que’ns ama;
l’amor es sa mel;
al sol sa corola
robà l’aureola,
nou iris del Cel.
Covant exa Rosa
somnía y reposa
lo Sant Esperit,
abella que breça
lo doll que se’n vessa
de goig infinit.
Oh tu, que destinas,
per tu les espines
per mi la dolçor;
de rubins y perles,
oh Flor que t’esberles,
enjoya’l méu cor.
De les valls, oh Lliri,
l’amor del empiri
que es ton papelló,
d’un bés t’ha desclosa,
Flor maravellosa
de la creació.
__________
X RAMON LLULL
Factus est in corde meo quasi ignis exaestuans.
Jerem. xx. 9.
Ab vestidures blanques y vermelles
mostràs l’Amat al séu amich del Cor,
l’acompanya a un jardí plè de roselles,
hont: Cullnos, diuen elles,
aquest verger es lo verger d’amor.
Lo regan quatre ríus de verda riba,
de clares aygues, de suàu remor;
entre ells oneja de verdor cativa
la mar que l’ayga viva
reb de la Font sagrada del amor.
L’amich s’enfonza en la maror sens mida,
mes tan meteix de naufregar té pôr:
«No es com les altres mars, l’Amat li crida;
lo dolç port de la vida
es al bell fons del pèlach del amor.»
__________
XI SANT DOMINGO
Et legem tuam in medio cordis mei.
Psalm. xxxix, 5.
Sant Domingo de Guzman
desfila ab sa hermosa plèyada,
duhent un lliri en sos dits
y sobre’l front una estrella.
Ja abans de donarlo a llum
en somni sa mare’l veya,
en figura de cadell
corrent ab una atxa encesa.
D’aqueix cadell als lladruchs
l’humanitat se desvetlla,
d’exa antorxa la claror
es llum del Cel per la terra.
__________
XII LO DOCTOR ANGELICH
Vita cordis amor.
De dilec. Dei, xix.
Lo foch es fet per cremar,
lo cor es fet per amar:
Jesús, l’amor sense mida
de vostre Cor es la vida.
__________
XIII SANT VICENS FERRER
Timete Dominum, et date illi honorem, quia venit hora judicii ejus.
Apoc. xiv, 7.
Yveu un àngel que vola
pêl mitg del firmament del Cristianisme,
com altre sol dexanthi per estela
un raig de sa aureola
que cabuça’ls mals àngels al abisme.
Pren un turó per trona;
un plà per temple,’l Cel per tornavèu,
y d’aqueix altre Sinaí ahont trona
fà llampegar sa vèu,
sa vèu que, oh Catalunya, es ta vèu noble,
y a tota gent y tribu y llenga y poble
crida ab gran crit:—Mortals, exíu del vici,
que jo só la trompeta del Judici;
temèu y honràu a Déu.
__________
XIV DANT
In forma dunque di candida rosa...
Paradis, cant xxxi.
En forma, donchs, de pura y blanca rosa
se desclogué a mos ulls la gloria santa
de puresa y d’amor tota flayrosa.
Té mil fulles concèntriques, y canta
sobre quiscuna una ànima amorosa,
d’exa cítara d’or corda vibranta.
Viuen de néctar del amor dolcíssim,
dels camps del Cel y de la terra abelles
que en exa bresca examenà l’Altíssim.
S’hi anegan en dolçors y maravelles;
que’l paradís sou vos, Cor floridíssim,
armonía y amor de totes elles.
__________
Stellae vocatae sunt, et dixerunt: Adsumus.
Baruch, iii, 35.
Ja la nit es menos bruna,
tres estrelles d’una a una
dexan veures somrihent;
llur celistia es missatgera
de la llum que’l món espera;
ja la flor l’alba pressent.
__________
XV SANTA GERTRUDIS
Exsurge, gloria mea, exsurge, psalterium et cythara.
Psalm. lvi, 9.
Transformat en harpa dolça
Gertrudis mira aquell Cor;
l’Esperit Sant que la polsa
l’omplí de càntichs d’amor;
s’inclinan les gerarquíes
al sentir ses melodíes,
com lliris y setelíes
al raig de l’ayga sonor.
Y s’adolla la riuada,
com en díes de desgel,
en meliflua cascada
desde un cel al altre cel.
Cada cel sa estrofa envía
a exa immensa poesía,
una nota a exa armonía,
una gota a eix ríu de mel.
Al jardí d’hont són poncelles,
aturan, per escoltar,
llurs sardanes les estrelles,
los satèlits llur dançar.
Si algún ressò li n’arriba
a sa trista y fosca riba,
la terra, d’amor cativa,
també para’l rodolar.
Encenser de dolça flayre,
balancèjat suaument,
oh terra, en ton vol per l’ayre,
que en ton pit lo dus batent
aqueix Cor, harpa sagrada
que ab sa música acordada
mou d’ànimes l’estrellada,
de l’Esglesia’l firmament.
__________
XVI SANTA MATILDE
Trahe me: post te curremus in odorem unguentorum tuorum.
Cant. 1, 3.
Quan son vas d’alabastre Magdalena
vessà als peus del Senyor,
la casa de Bethania quedà plena
de celestial olor.
Imatge era aquell vas, Jesús dolcíssim,
de vostre Cor immens,
encenser ab que l’Angel dú al Altíssim
de tota flor l’encens.
En lo Calvari quan l’amor l’obría,
l’amor que ¡ay! lo consúm,
com una esglesia l’univers s’omplía
de vostre dolç perfúm.
__________
XVII SANTA LLUTGARDA
Factum est cor meum tamquam cera liquescens.
Psalm. xxi, 15.
Sobre ’l pit del bon Jesús
sant Joan somnía encara.
En lo ducat de Brabant
somnía veure a Llutgarda,
tornant als cegos la llum,
tornant als muts la paraula,
y als cossos donant salut
ab medecines de l’ànima.
Lo dó de curar malalts
sovint del temple l’arranca,
ja se’n quexa al bon Jesús
y un dó millor li demana.
—¿Què vols de Mi? li respòn,
¿Què vols, coloma estimada?
— Jo voldría vostre Cor.
— Aquí’l tens fet una flama.—
Y ab lo Cor de Jesucrist
se fón lo cor de la Santa,
com la cera dintre’l foch,
com la néu dintre de l’ayga.
¿Que daría ella a Jesús
si amor ab amor se paga?
Per donarli no té rès;
mes a Ell li sobra encara,
com sobran gotes al mar,
com sobran perles a l’alba.
De la crèu hont es clavat
amorós un braç desclava,
a son pit desficiós
per extrènyer sa estimada.
Com un càlzer de clavell
li acosta al llavi la Llaga,
la Llaga del séu costat,
per hont lo Cel se vessava,
canal que al desterro trist
dú’l ríu millor de la Patria.
La beguda que allí bèu
del celler diví li raja;
té l’ardor del ví novell,
té la sabor de la manna,
té la dolçor del amor
que als Serafins embriaga.
__________
Ego dormio, et cor meum vigilat.
Cant. v, 2.
Amorós es lo coxí:
a aquell Cor que tant l’estima
barreja sos batements
lo cor del Evangelista.
Es una harpa terrenal
al Sistre cèlich unísona
que una armonía n’aprèn,
¡oh, quina dolça armonía!
l’armonía del amor
que’ls cors y’ls astres cativa.
Junyeix la terra ab lo Cel,
y Déu ab los hòmens lliga.
Y vola que volaràs
a la llum de la celistia,
capdella lo somni d’or
ab capdell de pedrería.
Vora exa constelació
que’l cel del nort illumina
ne veu una altra florir
en lo blau Cel de mitg-día.
__________
XVIII SANTA CATARINA DE SENA
Vulnerasti Cor meum, soror mea sponsa, vulnerasti Cor meum.
Cant. iv, 9.
Jesús per esposa vol
l’angèlica Catarina:
¿quines joyes li darà
sinó les que més estima?
En cada mà y cada pèu
li posa una pedra fina,
lo carboncle de sos claus,
lo rubí de ses ferides.
D’exes roses del amor
ella’n veu sols les espines:
quan ne té en sos peus y mans,
una corona’n voldría.
La corona que n’obté
la posa en son front de nina;
a mitg entrar en son front
de sanch estava florida.
Per tals penyores d’amor
¿què li darà Catarina?
Son cor que dintre del séu
com tortoreta se cría,
d’aqueix Astre girasol,
d’aqueix Camp daurada espiga.
Jesucrist li trau del pit
com perla d’una petxina,
donantli lo Cor d’un Déu
en cambi del séu d’argila.
__________
XIX SANTA MAGDALENA DE PAZZIS
Pati, non mori.
Oh dolcíssima follía
la follía del amor!
la que ha presa a Magdalena,
¡qui la sentís en son cor!
Patir sens morir voldría,
morint sempre de dolor.
Quan veu l’altar solitari
esclatan sos ulls en plor;
se’n va a tocar les campanes:
—¡Veníu a veure l’Amor,
l’Amor de mes amoretes,
que d’anyorança ¡ay! se mor!—
Quan veu que’ls hòmens no hi venen
se’n quexa als aucells y flors:
— Digàume, aucells y floretes,
¿per què no s’ayma al Amor?
ALBADA
Quasi aurora consurgens.
Cant. vi, 9.
Sent a Espanya un càntich dolç
que’ls Serafins enamora;
dèu ser exida l’aurora,
puix cantan los rossinyols.
XX SANT JOAN DE LA CREU
Pone me ut signaculum super cor tuum... quia fortis est ut mors dilectio.
Cant. viii, 6.
N’hi ha un Pastoret—a dalt de la serra
que plora d’amor—de día y de nit;
l’amor l’ha baxat—del Cel a la terra,
mes ¡ay! ha son pit—cruelment ferit.
Qui l’ha enamorat—es una pastora
que abeura son Cor—de pena y d’oblit;
sos passos seguint—Ell plora que plora,
mes ¡ay! ab son pit—cruelment ferit.
Y díu lo Pastor: —¡Ay trist de qui’m dexa,
puix dexa pêl fanch—lo goig infinit!
Veyentla allunyar—lo Cor se m’esquexa,
mes ¡ay! es mon pit—cruelment ferit.
A un arbre ha pujat—per si l’ovirava,
los braços ha obert—cridantla afligit;
allí de dolor—sa vida s’acaba,
mes ¡ay! té son pit—cruelment ferit!
__________
XXI SANTA TERESA
Muero porque no mucro.
Veu passar santa Teresa
extasiada en eix Cor,
breviari ahont ha apresa
la ciencia del amor.
En lletres de sanch y flama
allí aprèn la caritat,
allí veu quant Déu nos ama,
¡ay! essent tan oblidat.
En ses pàgines llegía
que l’estimar es patir,
y, fullejantlo,’s moría
de no poderse morir.
Penetra allí nous misteris,
mars de llum cèlica hi veu,
Colóm de nous hemisferis
del món del amor de Déu.
Lo llibre diví estudía,
quan baxant un Serafí
també’l del séu cor obría
ab una fletxa d’or fí.
La fletxa n’isqué vermella
com lo ferre del fornal,
fibló de mística abella
que’n tragué mel celestial.
Oh seràfica sageta,
li ets ben dolça y ben cruel,
de la llaga que li has feta
no’n gorirá sinó al Cel.
Del amor d’ençà que es presa
en la terra hi està trist;
no sembla’l cor de Teresa
sinó’l Cor de Jesucrist.
__________
XXII SANTA ROSA DE LIMA
albada
Cum me laudarent astra matutina.
Los. xxsviii, 7.
Quan lo sol surt a la serra,
la poncella del jardí
sembla un ullet de la terra
que somríu a qui la obri.
Del Nou Món jo só la Rosa,
que Vos heu desclosa,
Sol del méu amor,
dihentme:«Sías ma esposa,
Rosa meva del méu Cor.»
Los aucells de la boscuria
fan sentir al jorn naxent
sa dolcíssima canturia,
que ressona al firmament.
Jo cantant com una alosa
m’enlayro amorosa
vers l’Astre d’amor,
que:«Vina,’m díu, dolça esposa,
Rosa meva del méu Cor.»
__________
XXIII SANT IGNACI
Ad majorem Dei gloriam.
Veu la hidra del infern
alçarse contra l’Etern;
lo pou del abisme’s bada,
donant sortida a Luter,
aqueix altre Llucifer
que un terç dels àngels arrastra.
¿Hont es l’arcàngel Miquel?
¿No vé a llençarlo del Cel?
Déu posa’ls ulls en Espanya;
contra la boyra del pol
en esta terra del sol
bé exirà una clariana.
¿Hont es l’arcàngel Miquel?
com Elías del Carmel,
de Montserrat ja devalla;
hi dexà’l glavi d’acer,
y per batre a Llucifer
ne branda un altre de flama.
Ab lo crit de: ¿Quí com Déu?
alça’l penó de la crèu,
general de nova armada:
sota l’ala d’eix penó
arma y cova un legió,
com sos aligons una áliga.
L’un a l’India d’Orient,
l’altre a l’India d’Occident,
dos o tres n’envía a l’África;
com roch per Davit tirat,
altre al front de Goliat,
del Goliat de Germania.
__________
XXIV SANT FRANCISCO XAVIER
Nec est qui se abscondat a calore ejus.
Psalm. xviii, 7.
Per un regne que Luter
robà a Cristo, Xavier
ne guanya dèu en les Indies,
los hòmens a milions,
a centenes les nacions,
a enfilerades les illes.
No les enfila ab fil d’or,
sinó ab cadena d’amor,
de fibres d’un Cor texida,
del Cor del Crucificat,
que ab sa sanch los ha comprat,
y ab ses ales los abriga.
D’amor de Cristo ferit,
tot ayrejant lo séu pit
en que lo foch sobreixía,
Alexandre de la fè,
la mort lo séu vol deté
quan mitja Assia ha conquerida.
Lo Cor diví li donà
les ales ab que volà
desde Navarra a la Xina
y desde la Xina al Cel:
lo Cor del Déu d’Israel
val més que’l carro d’Elías.
__________
XXV LO BEAT PERE CANISSI
Accedet homo ad Cor altum.
Psalm. lxiii, 7.
En lo fons de mon no-rès
un día ma ànima geya;
com mort en la caxa estès,
jo meteix per mi era un pès;
¡tan miserable me veya!
Com cayent abisme endins
m’enfonzava, m’enfonzava.
Me veu desde sos jardins
lo Senyor dels Serafins,
y’l més hermós m’enviava.
No capint jo ses lliçons
lo missatger diví plora,
dihentvos, oh Rey dels mons,
«Lo vaxell ¡ay! que va a fons
fà de mal treure a la vora!»
Llavors del blau mirador
baxàu al avench que’m draga,
fentme beure en vostre Cor
lo ví del celler d’amor
que’ls Apòstols embriaga.
Y apòstol jo m’axequí.
No’s torna alzina una canya;
mes com sageta d’or fí
jo en mans del Arquer diví
volo al cor de l’Alemanya.
__________
XXVI SANT LLUIS
Perambulabam in innocentia cordis.
Psalm. c, 2.
Castíssim Lluís
flor del Paradís.
—¿Aquin lliri heu presa
la vostra blancor,
Angel de puresa,
Serafí d’amor?
— No l’he presa a un lliri,
que l’he presa a un Cor,
regat pêl martyri,
desclòs per l’amor.
Castíssim Lluís,
flor del paradís.
__________
Cor meum ibi cunctis diebus.
Iii reg. ix, 3.
Sobre ’l pit del Salvador,
Benjamí del séu amor,
sant Joan somnía encara;
aquell Cor bat dolçament,
y a cada séu batement
lo somni dona un colp d’ala.
D’una d’exes pulsacions,
al crear Déu les nacions,
naxía l’ardenta Espanya,
hont per regnar aqueix Cor,
ara extén com mar d’amor
inefable marejada.
__________
XXVII BERNAT HOYOS
Cor Jesu, cythara bene sonans, in quo sibi complacet Beatíssima Trinitas, divino amore quo ardes, inflama me.
Oració del P. Hoyos.
Veuhi un novici fervent,
que’l Pà dels Angels rebent,
animós exclama:
— Obríuvos, dolcíssim Cor,
obríuvos, cel del amor,
y donàume entrada.
Dilatare, aperire,
tamquam rosa fragrans mire.
Al baxar del llavi al pit
son Hoste, d’amor ferit,
li prèn la paraula,
y:—Obre, respòn al cor séu,
obre la porta a ton Déu,
e hi pendrà posada.
Dilatare, aperire,
tamquam rosa fragrans mire.—
Y Hoyos veu son propi cor
com una rosa d’olor
que’l bon Jesús esbadella,
dexant en ella ab son dit
son melòdich nom escrit,
en cada fulla una lletra.
Quan la flor sa Perla té,
ab ses fulles se clogué
com ab sa porta una tenda,
y la rosa d’aquell cor
més que una rosa d’olor,
torna a ser una poncella.
__________
XXVIII SANT FELIP
Dilatasti cor meum.
Psalm. cxviii.
A Dintre les Catacumbes,
a orar se’n baxa Felip,
entre les ombres sagrades
dels Màrtyrs de Jesucrist.
De genolls sobre llurs cendres,
del amor cerca’l calíu.
Vigilia de Pentecostes
demana al Sant Esperit
li n’envíe una guspira,
mes que sía per morir.
Li’n demana una guspira,
li n’envía tot un ríu;
d’aquell ríu ¡ay! les onades
no les pot pas obehir:
