Roser de tot l'any E-Book

Jacint Verdaguer i Santaló

• Herausgeber: SAGA Egmont
• Kategorie: Poesie und Drama
• Sprache: Spanisch

Seitenzahl: 94

Veröffentlichungsjahr: 2022

Beschreibung

Un dietari de 365 poemes, un per cada dia, adaptat al calendari de 1894. Durant l'any anterior, tot i la situació convulsa que va viure el poeta, Jacint Verdaguer va escriure i publicar a La Veu de Catalunya 365 poemes i reflexions religioses, amb una regularitat absoluta. Roser de tot l'any és la recopilació d'aquesta poesia.-

Leseprobe

Jacint Verdaguer i Santaló

Roser de tot l'any

DIETARI DE PENSAMENTS RELIGIOSOS

EDICIÓ POPULAR

Saga

Roser de tot l'any

Copyright © 1894, 2022 SAGA Egmont

All rights reserved

ISBN: 9788726687484

1st ebook edition

Format: EPUB 3.0

No part of this publication may be reproduced, stored in a retrievial system, or transmitted, in any form or by any means without the prior written permission of the publisher, nor, be otherwise circulated in any form of binding or cover other than in which it is published and without a similar condition being imposed on the subsequent purchaser.

This work is republished as a historical document. It contains contemporary use of language.

www.sagaegmont.com

Saga Egmont - a part of Egmont, www.egmont.com

A LA VERGE DEL ROSER

A la Verge he visitat

avuy al trencar l’aurora.

¡Oh que bella la’n trobi

del seu Roseret a l’ombra!

Que bella ab son Fill hermós

que entre sos braços reposa!

Son Roseret es florit,

tota una estrellada’l broda

de roses de tot color,

vermelles, blanques y grogues,

obertes y a mig obrir

y alguna poncella closa.

Si l’hi gosàs demanar,

prou ne pendría una brosta;

mes, no’n so merexedor,

m’acontento de l’aroma.

La seva aroma es de cel;

sòn regalada me dona;

quan la sòn se m’ha esvanit

me’n veig als dits una toya.

Beso la mà de Jesús,

encara n’està flayrosa:

—Grans mercès, Jesús hermós,

d’aquexa florida almoyna.

Mes, puix sou tan almoyner,

me tindrèu sempre a la porta;

fèumen un dó cada mes

d’una branqueta de roses,

una per dia, si us plau,

los de goig que sia groga,

vermella los de dolor,

blanca los dies de gloria.

De totes les que’m doneu

a vostra Mare amorosa

quan se vinga’l cap de l’any

li’n texiré una corona.

JANER

DIA I LA FIRA DE SANT JORDI

¿Qui compra roses?

A la fira de les Roses

a firarme antany aní,

lo roser de que’m firí

ne fa enguany de tan hermoses

que n’he fet parada aquí.

Hi hà la rosa alexandrina,

la vera y la d’esbarzer,

també les de Palestina

que florexen sense espina

de Gericó en lo roser.

Ne tinch d’encara poncelles

que són un calze d’olor;

n’hi hà de blanques y vermelles.

¡Triàu roses y roselles,

firetayres de l’amor!

Com en l’hort de l’Amor mia

jo plantí aqueix roseret,

per sos aymadors floría;

prenèu, donchs, fills de María,

roses del bon Jesuset.

DIA 2

In te cantatio mea semper.

Vos serèu sempre’l tema de mos cants.

(Psalm 70, v. 16.)

Tinch en mon cor una pobra cadira

hont Jesucrist de vegades hi sèu,

y jo a ses plantes puntejo la lira

y entre’ls arpegis li dich: Amor meu,

dolç Amor meu, mon psalteri y ma gloria;

ab quant tenía, temps hà que us doní

l’enteniment, voluntat y memoria:

jo... ni vull viure, viscàu Vos en mi.

DIA 3

Bethlem, Bethlem ditxosa,

que has vist brotar dels braços de María,

com del roser la rosa,

a Aquell que té en sos ulls la llum del dia:

es més ditxós que tu, qui dins son cor

veu nàxer cada dia al Salvador.

DIA 4

Vull sembrar bons pensaments,

a falta de bones obres,

del desterro d’aquest món

en les vies pedregoses.

Mes, ja que’ls de mon jardí

no tenen color ni aromes,

prenèu, bon Jesús, los meus,

y dàume, si us plau, los vostres.

DIA 5

Amor, amor, amor,

tant mateix m’ha vingut ta rierada

omplint mon pobre cor

com la tendra poncella de rosada.

Ja tinch dintre mon pit

a Aquell que, dalt, en les altures veya:

ja veig lo Sol exit

de qui l’Estrella heralda me somreya.

DIA 6 ADORACIÓ DELS SANTS REYS

Sortint, oh Eucaristía,

de tos soleys,

davant de l’Establía

trobí als tres Reys.

—Quína sòrt es la vostra

d’haver trobat

al que l’Estrella us mostra,

Deu increat!

—També’t guia una estrella

damunt son breç;

la nostra sòrt es bella,

la teva més.

Avuy tots abraçarem

l’infant Jesús,

nosaltres l’adorarem,

tu te l’endús.—

DIA 7 CAPVUYTADA DE LA CIRCUMCISIÓ

Agnoscimus in stabulo.

En la establía vos hem conegut.

(St. Llorenç Justini á .)

Avuy en breç humil plorau, pobre Infantó,

avuy belau, Anyell, demà serèu Lleó,

mes pujarèu abans del Gòlgota a la serra;

creyentvos sols Anyell, vos clavaràn en creu,

mes, com Lleó adormit, quan vos desvetllarèu,

tremolaràn de por los òssos de la terra.

Un dia vora’l Nil lo Poble d’Israel,

de set cruels açots per desarmar al cel,

ab sanch d’un pur Anyell ses portes tenyiría.

Avuy açot més gran va a caure sobre’l món,

es poch per mi, oh Anyell, portarla sobre’l front,

banyàune lo meu còs, banyàu l’ànima mia.

DIA 8

Expoliata ditior.

Jesucrist nostre Senyor

estima tant la pobresa,

que, no trobantla en lo cel,

vingué a cercarla a la terra.

DIA 9

Deus, Deus meus.

Dia sens sol, vesprada sens estrelles

són, si no us veig entre elles,

Jesús, mon dolç Amor,

llum de mos ulls, cançó de mes orelles,

delicia de mon cor.

De mon verger aurífera monjoya,

mon lliri y ma lliroya,

ma celda y mon jardí,

de mos somnis florits Vos sou la toya,

la perla de ma joya,

ma perla y mon rubí.

DIA 10

Sinu pretiosa recondit.

Vostres braços, oh María,

de Jesucrist són l’altar;

oh! dexàumeli adorar

com los Reys en l’Establía.

DIA 11

Vostra amor es sense mida,

mes ¡ay! no sou estimat!

Com esqueix de sajulida,

dau sempre odor exquisida,

y sempre sou trepitjat!

¿Quan serà que a Vos s’endrecen

los que ara abeura l’error?

Oh! si los ulls hi vegessen!...

Si’ls hòmens vos coneguessen,

se moririen d’amor!

DIA 12

De mon cor fèune un breçol

per vostre Fill, oh María,

breçàuli de sol a sol,

refilàuli a l’Amor mia

la cançó del rossinyol

a l’esirelleta del dia.

DIA 13

Jesus Christus heri, et hodie

ipse et in sæcula.

(St. Pau, Heb. XIII-8.)

Una volta nasquéreu a Bethlem,

cent voltes en la missa naxeu ara;

una volta moríreu en Salem,

a milions moriu sobre de l’ara.

Mes, si moriu, també ressucitau,

y són segles los jorns de vostra vida,

y avuy, demà y eternament regnau,

dia sens nit, aurora sempre exida.

DIA 14 AL DOLCÍSSIM NOM DE JESÚS

Lo nom de mon amat es

font abundosa d’amor

(r . Lull.)

Oh nom de Jesús, oh nom del meu pare,

de mon dolç amich, de mon dolç amor,

que al llavi he begut d’una santa mare,

ab llet de son pit, ab sanch de son cor!

Oh nom de Jesús, qui’t pogués escriure

damunt cada front y dins cada pit,

per post-data aprés podenthi sotscriure:

La carta digna es de tal sobrescrit.

DIA 15

Jesús, Jesús, oh vida de ma vida,

delicia de mon cor,

Jesús, Jesús, amant que may oblida,

bellesa que may mor.

Jesús, Jesús, oh sol que feu somriure

les roses de l’empir,

Jesús, Jesús, per vostra amor vull viure,

de vostra amor morir.

DIA 16 ALS INFANTS

Que Jesús fill de l’Altíssim,

mon dolç amor,

dexe escrit en vostre cor

son nom dolcíssim.

DIA 17

Summus omnium

imus est omnium.

(St. Bernat.)

Oh, que es gran ser petitó!

puix del cel més alt un dia

baxà Deu a l’Establía

per darnos exa lliçó.

¡Oh, que es gran ser petitó!

DIA 18

Com sosteniu l’estrella al firmament,

la flor sobre la branca,

sosteníunos, oh braç omnipotent,

al cel de vostra fè, d’hont cada vent

¡ay! tantes flors y tants estels arranca.

DIA 19

Los terrenals cerquen amors terrenes;

jo tinch altres amors:

obríus de bat a bat, regions serenes,

dexàune exir les seves resplandors.

Sortíu com l’alba rossa

per la porta daurada d’Orient;

sía lo sol vostra real carroça

que vesse dies nous pel firmament.

Que sía l’univers un santuari,

la terra un camaril,

que sía cada pit vostre sagrari,

que sía cada cor vostre viril.

DIA 20

Nom de Jesús, nom salvador,

com t’he gravat al tronch d’un arbre

pogués gravarte en cada cor,

sia de carn, sia de marbre.

(En 10 jardí de V...)

25 de Setembre de 1891

DIA 21

Disce pati

(Imit .)

Es viure sens estimar

lo viure sense patir,

y per viure sens amar

tant se valdría morir.

DIA 22

Sapientia ædi ficavit sibi domum

(Prov. IX. 1.)

L’Amor s’ha fabricat una presó

d’argent, d’or y d’evori,

sos ministres ne diuen lo copó,

sos Angels l’ostensori.

L’Amor s’ha fabricat una presó,

mes ay! una cadena,

allí viu presoner y allí visch jo,

mes jo no sé si de plaer ò pena.

DIA 23

Volàu, mos somnis, volàu,

aucells de ma aucellería,

perdèuvos en lo cel blau,

ja us vindré a cercar un dia.

DIA 24

Pondus allevat amor.

Sentint trucar en mon cor

jo li he obert lo cor y l’ànima;

mes ay! veig lo meu Amor

ab una creu que m’esglaya:

— Entràuhi, Jesús, si us plau,

entràu en la vostra casa;

fèune lo vostre palau

mes que sia una cabanya. —

Tornant en dia ma nit

lo bon Jesús hi entrava,

mes a l’entrar en mon pit

dexa la creu en ma espatlla.

DIA 25 A LA CÓVA DE BETHLEM

Santa Còva, santa Còva,

quín tresor tens amagat!

serà rich aquell que’l troba,

mes per una eternitat.

DIA 26

Omnibus sufficít.

¿Per què té forma de sol

la sobirana custodia,

y està voltada de raigs,

de raigs d’una alba de gloria?

Perque es l’ostensori d’or

de l’Anyell que viu dins l’hostia,

sol diví dels esperits

que’ls ilumina y los cova,

y d’amor los fa cantar

com los aucells a l’aurora.

DIA 27

Propter hoc laetatum est cor meum.

Les alegríes del cel

ab les llàgrimes se compren,

ab les llàgrimes de fel

que ací a la terra se ploren.

DIA 28

Ah, Amat! tu que tant

has donat a l’home, e tant

lo has honrat, ¿per què

l’home ha tant tu en oblit?

(R. Lull.)

Sols per donarvos la llum

baxí del cel a la terra;

per donàrvosla millor

m’he quedat en cada esglesia;

la duría a cada cor,

y encara us quedau sens ella!

DIA 29

Com espígol cullit a trench de dia,

los bells noms de Jesús y de María

no passen may pels llavis y pel cor,

ni passen may per tu, oh ànima mia,

sense dexarhi olor.

DIA 30

Quid suibus cum rosis?

Los pensaments que niuen en mon front,

Jesús, tots vostres són,

malhaja quin no ho siga;

si algun n’hi brota que us pot dar neguit,

l’arrenco tot seguit;

¡lluny de les flors la verinosa ortiga!

DIA 31

A qui Deu li es dolç

lo viure es amarch,

son desterro es llarch,

ses belleses pols.

FEBRER

DIA 1

Essent vos Deu infinit,

si’m voleu d’amor encès,

¿per què’m dau un cor no més,

y encara un cor tan petit?

O be’l meu cor engrandíu,

ò dàume’l de tots los homes,

fèune un esbart de colomes

que en vostre cor faça niu!

DIA 2 LA PURIFICACIÓ DE NOSTRA SENYORA

Novus exoriar.

¡Còm l’he perduda la blancor del lliri

que en l’aygua del baptisme jo trobí!

mostràume hont trobaré la del martiri,

que del vespre aclucat del cementiri

torna’l mortal a son clarós matí.

DIA 3

Dove il Cristo, guivi è il cielo.

(Sta. Magd. de Pazzis.)

Bon Jesús, ahont Vos estau,

allí està la gloria;